tag:blogger.com,1999:blog-29808575207306971932024-03-13T04:02:16.162+01:00ADIDE ILLES BALEARSASSOCIACIÓ D'INSPECTORS DE LES ILLES BALEARSUnknownnoreply@blogger.comBlogger37125tag:blogger.com,1999:blog-2980857520730697193.post-89270174934116782202016-04-30T12:19:00.000+02:002016-04-30T12:19:06.856+02:00Revista CEIB núm 2/2016<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://3.bp.blogspot.com/-rCV9e6sbnn4/VySFxd5Ln4I/AAAAAAAAAR8/1W6e1CwRqXsGTG6y1Tl4RtsZn5ddH6I3ACLcB/s1600/PortadaRevistaCEIB.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://3.bp.blogspot.com/-rCV9e6sbnn4/VySFxd5Ln4I/AAAAAAAAAR8/1W6e1CwRqXsGTG6y1Tl4RtsZn5ddH6I3ACLcB/s400/PortadaRevistaCEIB.png" width="281" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<a href="https://issuu.com/ceibcaib/docs/revista_ceib_02_2016"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: Verdana,sans-serif;">LA REVISTA DE CEIB CONTÉ UNA ENTREVISTA A LA NOSTRA COMPANYA ELVIRA BADIA (PGS. 8-11)</span></span></a></div>
Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2980857520730697193.post-62769541697029260482015-04-30T23:43:00.000+02:002015-05-01T17:49:17.654+02:00L’educació a les Illes Balears: Mai més<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">El dia 24 de maig
estam citats per elegir un nou govern. Ara és el moment idoni per reflexionar</span><br />
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">sobre les
actuacions en matèria educativa d’aquests darrers quatre anys.<span style="color: #eeeeee;"></span></span><br />
<span style="color: white;"><span style="background-color: white;">.</span></span><br />
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Una de les poques
virtuts d’aquesta legislatura, en matèria educativa, ha estat la de fixar les
línies vermelles que mai han de ser traspassades. Si sabem el que mai s’ha de
tornar fer podrem construir amb més eficàcia el futur de l’educació a la nostra
societat.</span><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: left;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="color: white;">.</span> </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: left;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b>Mai més es pot
tornar generalitzar</b> a tot l’ensenyament un projecte sense comptar amb els
recursos necessaris, sense l’experimentació i el debat previ i sense el consens
amb tota la comunitat educativa. Governar en matèria educativa no significa
aplicar el programa electoral del partit guanyador, sinó dialogar cercant
complicitats, recollir l’opinió dels experts i modular la seva posada en marxa
per afavorir la formació dels alumnes i evitar, al màxim, les disfuncions.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: left;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b>Mai més es pot
legislar contra una determinada cultura</b>. Sempre s’ha d’afavorir el foment i el
coneixement de tots els elements culturals d’un país. Els alumnes han de
beneficiar-se de la riquesa cultural de la nostra terra i, per això quan
finalitzen l’ensenyament obligatori han de conèixer la cultura i la llengua
pròpia a un nivell semblant a la cultura i la llengua de tot l’Estat. I aquest
fet no s’ha d’interpretar com un entrebanc, sinó com una riquesa i un privilegi
cultural en la formació dels joves del país.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: left;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b>Mai més es pot
implantar l’ensenyament en llengües estrangeres sense disposar dels recursos
necessaris</b>, d’un pla de formació adreçat als docents i de la corresponent
autonomia del centre. Mai a costa de la rebaixa dels continguts de les
assignatures. L’èxit escolar i la disminució de la taxa d’abandonament dels
estudis han de ser els objectius prioritaris de l’ensenyament en aquestes
illes. I aquests objectius han de ser compatibles amb el necessari aprenentatge
de les llengües estrangeres.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: left;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Mai més es poden
emprar els expedients disciplinaris contra el professorat per motius
d’estratègia política. La cultura, l’educació no es pot fomentar a partir d’un
clima d’inseguretat i de coacció, ja que l’única cosa que provoca és
l’enfrontament. El govern ha de donar confiança i formació als equips directius
i professors perquè desenvolupin els programes de les matèries i gestionin
adequadament els centres.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: left;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b>Mai més s’ha
d’impulsar des del govern una campanya de desprestigi contra el professorat</b>,
acusant-lo de fer política a les aules i de ser l’únic responsable del fracàs
escolar dels alumnes. Educar és una tasca complexa, molt difícil i requereix,
per tant, de l’ajut de tothom; pares, mares, administració i societat civil.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: left;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b>Mai més s’han de
desenvolupar polítiques de personal basades en l’abús de poder</b>. Els concursos
han de ser públics regulats d’acord amb les normes i amb la transparència
suficient per acabar amb les pràctiques clientelars en l’administració.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: left;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b>Mai més s’han de
resoldre convocatòries de directors sense tenir en compte l’opinió de la
comunitat educativa del centre</b>. Aplicar la normativa no ha de ser sinònim de
triar a la persona que vulgui l’administració sinó que ha de ser una garantía
per anomenar a la persona més capacitada professionalment per dirigir un
centre.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: left;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b>Mai més s’ha de
cessar arbitràriament tot el col·lectiu d’inspectors accidentals d’educació i
mai més s’han de convocar concursos d’inspectors sense complir amb els
requisits legals establerts</b>. L’anulació de l’anterior convocatòria ha provocat
que el departament d’inspecció es trobi amb una precarietat laboral
inacceptable que agreuja la difícil problemàtica de la implantació de la Llei
d’Educació (LOMCE).</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: left;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b>La necessària
autonomia de centre ha d’anar acompanyada d’una política d’avaluació, control i
assessorament</b> per part del departament d’inspecció i aquestes actuacions només
es poden dur a terme si es compta amb els recursos humans adients. La selecció
per aquesta delicada tasca s’ha de realitzar amb el millor mecanisme i aquest
és el del concurs-oposició.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: left;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="color: white;">.</span> </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: left;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">En definitiva,
<b>ADIDE </b>exigeix una administració que treballi juntament amb els professionals de
l’ensenyament per aconseguir una educació de qualitat per a tots els alumnes de
les Illes Balears.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: left;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Només des del
consens, el diàleg, l’esforç, l’exigència, el rigor i el pacte educatiu es
podrà edificar un model que permeti una societat competitiva, moderna i feliç.</span><br />
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="color: #f3f3f3;"><span style="background-color: white;">.</span></span> </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: left;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Aquest ha de ser
el repte que s’ha d’assumir governi qui governi.</span><br />
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="color: #eeeeee;"><span style="background-color: #f3f3f3;">.</span></span> </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: left;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Manel Bar,
president d’<b>ADIDE ILLES BALEARS</b> (Associació d’Inspectors d’educació de
les Illes Balears)</span></div>
Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2980857520730697193.post-63898279790724729512015-03-03T11:27:00.000+01:002015-03-03T23:08:45.975+01:00Cap a una llei d'educació estable<div style="text-align: justify;">
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:DoNotOptimizeForBrowser/>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]--><span style="font-size: small;"><span style="font-family: Verdana,sans-serif;">Segurament que els greus problemes de l'educació
del nostre país no se solucionen només amb lleis, però l'impacte que la llei
Wert està causant en el sistema educatiu és tan considerable que potser la
màxima de Romanones "Vosotros haced las leyes que yo haré los
reglamentos" no es compleix amb exactitud en l'actualitat.</span></span>
</div>
<div id="ara_rd-header-login" style="text-align: justify;">
<div class="mce">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Verdana,sans-serif;">Cada vegada més gent veim més clar que necessitam una llei estable
que no canviï cada quatre anys com ha passat en els darrers 25 anys, en què
cada govern ha fet la seva llei d'educació. Si seguim així, segur que és
impossible que l'ensenyament millori. Alumnat, famílies i docents han patit uns
canvis normatius que per molt que prometien una millora de la qualitat de
l'educació, cap ho ha aconseguit, sinó, ben al contrari, l'han empitjorada.</span></span></div>
<div class="mce">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Verdana,sans-serif;">En relació a tot això em faig diverses preguntes: Per què canvien
tant les lleis educatives? Per què no encerten cap d'aquestes a millorar
l'educació?</span></span></div>
<div class="mce">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Verdana,sans-serif;">Les lleis canvien tant perquè l'article 27 de la Constitució és
massa flexible i permet lectures diferents segons qui governi. Des de la
democràcia cap aquí hem tengut una alternança de governs que defensen un model
educatiu ben diferent i tots els canvis que han realitzat s'han ajustat als
termes de l'article 27.</span></span></div>
<div class="mce">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Verdana,sans-serif;">Per altra banda, encara que tothom ho predica, no s'ha aconseguit
un pacte d'Estat que estableixi l'equilibri i la permanència d'una llei
estable. Si la causa que no hi ha un pacte d'Estat és l'article 27, s'haurà de canviar
la Constitució i deixar ben fitades les bases d'un sistema educatiu més
perdurable.</span></span></div>
<div class="mce">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Verdana,sans-serif;">Respecte a la segona qüestió, no és de fàcil resposta. Totes les
lleis que conec presenten com a finalitat la millora de la qualitat, de manera
molt precisa en el preàmbul, però després aquesta es difumina en un articulat
que no encerta a establir mesures contundents de canvi en positiu o, si se
n'estableix alguna, després la manca de pressupost fa que la mesura no
s'implementi.</span></span></div>
<div class="mce">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Verdana,sans-serif;">Per aconseguir una millora en la seva qualitat s'ha d’invertir més
en educació. Actualment estam sobre el 4,5% en l’àmbit de l'Estat i, com a
mínim, hauríem d'arribar al 6%. A les Illes Balears no arribam al 3%.</span></span></div>
<div class="mce">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Verdana,sans-serif;">A més de l'estabilitat del sistema educatiu, que és condició
prèvia, les potes de la millora passen per fer un currículum més flexible, per
establir una autonomia real dels centres i per aconseguir una capacitació
efectiva dels directius i docents.</span></span></div>
<div class="mce">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Verdana,sans-serif;">Si volem "els millors centres escolars amb el millors
docents", totes les mesures afegides no tendran efecte si no es donen
aquestes quatre condicions anteriors. </span></span></div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Verdana,sans-serif;">
</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;">Pere Carrió Villalonga</span></div>
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;">
</span>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2980857520730697193.post-91650797281400770682015-02-17T20:33:00.002+01:002015-02-17T20:50:26.151+01:00L'escola a Finlàndia<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:DoNotOptimizeForBrowser/>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]-->
<br />
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-jCA-Ew8G7wc/VOOXKBg07eI/AAAAAAAAAQ8/ONCj4ihSai8/s1600/claves-exito-profesores-finlandia--644x362.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/-jCA-Ew8G7wc/VOOXKBg07eI/AAAAAAAAAQ8/ONCj4ihSai8/s1600/claves-exito-profesores-finlandia--644x362.jpg" height="111" width="200" /></a><span style="font-size: large;">Com ja sabreu Finlàndia lidera l'informe PISA. Els nens finlandesos que
estan ara en edat escolar, seran en un futur pròxim els més ben preparats per
al mercat professional.<b> Però, ¿Quines són les claus de l'èxit de
l'educació al país nòrdic en el qual la majoria dels nens no comença l'escola
fins als 7 anys?</b></span><br />
<span style="font-size: large;">
</span><span style="font-size: large;">Durant els primers 6 anys, els nens tenen en totes les assignatures al
mateix mestre, és una manera d'enfortir la seva estabilitat emocional i la seva
seguretat. Tampoc hi ha una qualificació numèrica, per no fomentar la
competència entre alumnes.</span><br />
<span style="font-size: large;">
</span><span style="font-size: large;">L'educació és gratuïta fins a la universitat. L'educació no només inclou les
classes, sinó també les dietes i tot el material escolar.</span><br />
<span style="font-size: large;">
</span><span style="font-size: large;">Segons un estudi realitzat per Javier Melgarejo (Llicenciat en Psicologia,
Doctor en Pedagogia) l'èxit finlandès es deu al fet que:</span><br />
<span style="font-size: large;">
</span><span style="font-size: large;"><b>- Es encaixen 3 estructures: família, escola i recursos
socioculturals</b>. Són tres estructures que funcionen de forma coordinada
sempre.</span><br />
<span style="font-size: large;">
</span><span style="font-size: large;"><b>- El sistema finlandès contribueix amb nombroses ajudes oficials </b>a
les famílies.</span><br />
<span style="font-size: large;">
</span><span style="font-size: large;"><b>- Hi ha una herència cultural luterana basada en la responsabilitat,
la disciplina i l'esforç. </b></span><br />
<span style="font-size: large;">
</span><span style="font-size: large;"><b>- La climatologia, </b>que empeny a tancar-se a casa.</span><br />
<span style="font-size: large;">
</span><span style="font-size: large;"><b>-L'elevada qualificació acadèmica del professorat. </b>Els
millors docents se situen en els primers anys d'ensenyament. Per ser mestre es
necessita una qualificació de més d'un 9 sobre 10 en les seves mitjanes de
batxillerat i de revàlida; són proves molt dures.</span><br />
<span style="font-size: large;">
</span><br />
<div align="center" style="text-align: center;">
<span style="font-size: large;"><b>Creus que el sistema educatiu
espanyol hauria d'evolucionar? </b></span></div>
<span style="font-size: large;">
</span><br />
<div align="center" style="text-align: center;">
<span style="font-size: large;"><b>De quina manera? És Finlàndia un
bon exemple?</b></span></div>
<span style="font-size: large;">
</span><br />
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<a href="http://www.elauladepapeloxford.com/new2/finlandia-y-la-educacion/?lang=ca"><span style="font-size: large;">Tret de l'"Aula de Papel"</span></a></div>
Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2980857520730697193.post-79150582339472261312015-02-16T09:57:00.001+01:002015-02-16T09:57:44.942+01:00QUINA EDUCACIÓ VOLEM?<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-W-HO5wTc2Ik/VOGwEkwx2FI/AAAAAAAAAQs/jWyMykqFgUA/s1600/Benejam.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/-W-HO5wTc2Ik/VOGwEkwx2FI/AAAAAAAAAQs/jWyMykqFgUA/s1600/Benejam.jpg" height="200" width="133" /></a></div>
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:DoNotOptimizeForBrowser/>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]-->
<br />
<div style="text-align: left;">
<strong><i>PILAR BENEJAM</i></strong></div>
<div align="center" style="text-align: center;">
<strong><i> </i></strong></div>
<div align="center" style="text-align: center;">
<strong><i>Quina educació volem?
Aquesta pregunta titula el nou llibre(*) de Pilar Benejam, mestra i pedagoga
que al llarg de la seva carrera professional s'ha guanyat la definició de
"mestra de mestres". Benejam té ara 77 anys i ha volgut compartir amb
aquesta obra la seva visió sobre la professió de mestre des de l'òptica que li
dóna la seva llarga experiència.</i></strong></div>
<br />
<br />
<br />
<strong>La societat ha evolucionat ràpidament en les últimes dècades i
especialment en els últims anys. Creu que l'educació ha evolucionat a la
mateixa velocitat? Com valora aquesta evolució?</strong><br />
És cert que si mirem enrere, per exemple a la meva etapa d'estudiant, hi ha
moltes coses que han millorat. Ara tothom s'ha d'escolaritzar i hi ha una
formació obligatòria fins als 16 anys.<br />
Queda pendent que el sistema prengui qualitat. No vol dir que no hi hagi
mestres excel·lents i centres molt bons. Però al sistema, com a sistema, li
falta qualitat.<br />
<strong>Sabem que no s'ha de generalitzar, però s'atreviria a fer una
radiografia dels mestres actuals?</strong><br />
Entre els mestres, com en qualsevol professió, hi ha de tot. Jo m'atreviria
a fer una radiografia de la formació del professorat. La culpa de la manca de
qualitat del sistema està repartida. No hi ha dubte que un mateix, encara que
el formin malament, arriba un moment que és conscient de la seva obligació i de
la seva ètica professional i el que no li han ensenyat ho aprèn. Però d'altra
banda, la universitat no ha acabat d'entendre què significa preparar gent per
exercir una professió. Tenen molt clar què és preparar gent per a la
investigació o el coneixement. Però no tenen clar que en una professió, a més
de saber s'ha de saber fer.<br />
<strong>Quines qualitats hauria de reunir un bon professor?</strong><br />
Hi ha tres coses molt importants. La primera és que el mestre ha d'estar
convençut de la importància del seu treball, de la dignitat de la professió. Hi
ha molta gent que veu la professió de mestre com una cosa menor quan en
realitat és d'una extraordinària repercussió social i dignitat, perquè formar els
futurs ciutadans d'una societat democràtica no és dir poc. La segona cosa que
ha de tenir un mestre és un gran rigor amb el coneixement, ganes de saber,
perquè només ensenya bé aquell que sempre aprèn. I ha d'aprendre tant la teoria
com la pràctica. Ha de seguir els progressos que fa la ciència i la reflexió,
però també ha de reflexionar sobre la pràctica, perquè teoria i pràctica no es
poden separar. I la tercera cosa és que educar és un acte de respecte i estima
pels alumnes, no és només posar notes i exàmens.<br />
<strong>Creu que la formació que reben els professors actualment és
l'adequada?</strong><br />
La formació de mestres actual és una formació universitària basada en
crèdits i la suma de crèdits no pot ser igual a tot. És una formació molt
acadèmica en què teoria i pràctica estan separades, quan en realitat saber i
saber fer són les dues cares d'un mateixa moneda.<br />
<strong>I com veu els alumnes d'avui?</strong><br />
Els alumnes sempre han estat difícils i fàcils. No crec que ara siguin més
difícils que abans. L'educació mai ha estat fàcil i calen professors que
sàpiguen molt bé el que fan. A vegades la gent creu que educar és anar a classe
i explicar el que el professor sap. Jo crec que el mestre ha d'anar a classe a
treballar el que els alumnes necessiten. I ho ha de fer d'una manera que enganxi,
que atregui, que entusiasmi als alumnes. Quan el professor està entusiasmat,
els alumnes s'entusiasmen.<br />
<strong>Podríem resumir que la motivació és bàsica a l'hora d'ensenyar?</strong><br />
Els alumnes sempre volen aprendre. Ara bé, volen aprendre el que per a ells
és interessant, i un professional de l'ensenyament és el que ho sap fer
interessant.<br />
Sembla que un professional de l'ensenyament pot ser qualsevol. Un pare una mica
il·lustrat pot fer el que ara fan molts professors. Aleshores, què és la
professió? La professió és fer de tal manera que els alumnes vulguin i puguin
aprendre.<br />
<strong>Però despertar l'interès dels alumnes no és fàcil.</strong><br />
La culpa és d'uns programes infumables (amb perdó de l'expressió). Aquests
programes no es poden fer. Creure que els alumnes aprendran en un any tot el
que tu has après a la vida és absurd. Passar per les lliçons com si un fos a
cavall només condueix a l'oblit. S'examinen, aboquen tot allò que han estudiat
i ho obliden.<br />
<strong>Quina seria l'alternativa a aquests programes?</strong><br />
És millor treballar uns pocs temes fonamentals, ben treballats, a fons. A
més, com tot es relaciona amb tot, quan es treballen bé els temes fonamentals
d'una matèria, s'afegeixen experiències, se surt al carrer, es fan excursions …
resulta que s'aprenen moltes més coses.<br />
També cal treballar des de petits les responsabilitats i obligacions. A
l'escola es fa amb petites tasques, com tenir cura dels peixos, repartir les
fulles, etc. Tothom participa i té una obligació i una responsabilitat.<br />
<strong>Vostè també ha apuntat a la responsabilitat dels mestres a l'hora
d'educar als ciutadans d'una societat democràtica. Creu que s'estan fent bé les
coses en aquest sentit?</strong><br />
Si realment eduquem per a una societat democràtica, tota persona té un vot.
L'educació general bàsica és la que se suposa que es dóna a tots els ciutadans
perquè votin de forma entenimentada.. Perquè en cas contrari voldrà dir que no
es creu en la democràcia o que la democràcia no té salut. Per tant, l'educació
general bàsica ha de servir perquè totes les persones que tenen el poder i l'exerceixen
amb el seu vot, tinguin una formació, una educació. Si tothom tingués clar
això, sabrien que en l'educació general bàsica fins als 16 anys han de formar
persones que sàpiguen pensar, triar, decidir, que sàpiguen viure amb els altres
i dialogar, que sàpiguen que s'han de comprometre i que han de participar.<br />
<strong>En resum, ¿quina seria la clau per aconseguir l'educació que volem?</strong><br />
Una educació general bàsica de qualitat. S'han de formar persones que
sàpiguen dialogar com a base de la igualtat. Si saps escoltar i dialogar vol
dir que creus que les idees dels altres poden ser tan interessants i
autèntiques com les teves. La base és el respecte als altres i en això és
important l'exemple de la família i dels mestres.<br />
<strong><i>(*) <a href="http://www2.rosasensat.org/es/post/novetat-editorial-quina-educacio-volem-de-pilar-benejam" target="_blank">Quina educació volem?</a></i></strong><em> de Pilar Benejam
Arguimbau. Editorial: Associació de Mestres Rosa Sensat | Col·lecció:
Referents, 6 | Any: 2014 | Pàgines: 157 | Idioma: Català.</em><br />
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2980857520730697193.post-39113163139740515892015-02-14T15:47:00.002+01:002015-02-14T15:50:35.489+01:00LES RAONS I LES POSSIBILITATS D'UN PACTE PER L'EDUCACIÓ<h1 class="pg-bkn-headline">
<span style="font-size: small;">JAUME MASCARÓ PONS <time class="datetime" datetime="2015-02-04T13:25:30"></time></span><span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"> </span></span></h1>
<div class="pg-bkn-headline">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-8tcNsfTMG8w/VN9f-oT4o_I/AAAAAAAAAPg/haqUAXrLiG4/s1600/MASCARO.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-8tcNsfTMG8w/VN9f-oT4o_I/AAAAAAAAAPg/haqUAXrLiG4/s1600/MASCARO.jpg" /></a><span style="font-size: small;"><span style="font-family: inherit;"><span style="font-weight: normal;">Ja no és notícia que hi ha un procés en marxa per
acordar un document que serveixi de base per a un gran pacte per
l'educació a les Illes Balears. Tampoc és nou que el document base,
elaborat per un conjunt de col·lectius de Mallorca, Menorca i les Illes
Pitiüses, que ha començat a circular per la xarxa, ha estat objecte
d'observacions crítiques per part de grups de posicions polítiques
clarament contraposades. Per uns sembla una maniobra encoberta d'entrar
en el procés preelectoral, creant un front anti-PP, tot just pocs mesos
abans de les eleccions autonòmiques, en un tema que ha estat altament
conflictiu en aquesta legislatura. Per altres seria tot el contrari, un
pacte polític d'inspiració neoliberal que serviria per desactivar les
reivindicacions de la comunitat educativa, en especial dels moviments de
professors o, fins i tot, s'ha insinuat que podria ser una plataforma
de les ambicions 'polítiques' d'uns quants.</span> </span></span></div>
<div class="pg-bkn-headline">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: inherit;"><span style="font-weight: normal;">Seria
fàcil caure en la temptació de pensar que, ja que les crítiques vénen de
cada banda, açò voldria dir que anam bé, que, en el fons, les posicions
defensades en el document ocupen una centralitat moderada, i que açò és
la posició ideal per a un pacte, que hauria de fer confluir en un acord
ampli persones que parteixen, probablement, de posicions i enfocaments
diversos i, fins i tot, contraposats a l'origen. I també seria massa
fàcil desqualificar algunes de les crítiques mostrant que provenen de
gent que també se les podrien aplicar a si mateixos...</span></span></span></div>
<div class="mce-body">
<div class="mce">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: inherit;">
Però NO és així. NO ÉS AIXÒ, AMICS!! Crec que és un error greu pensar
que l'objectiu del pacte és trobar un punt mitjà de confluència moderada
entre les actuals posicions polítiques sobre l'educació. El pacte NO ÉS
PRIMÀRIAMENT UN ACORD POLÍTIC, sinó UNA PROPOSTA D'UN GRAN ACORD SOCIAL
PER L'ÈXIT EDUCATIU. L'acord polític en seria una conseqüència
instrumental, allò que faria possible l'aplicació pràctica dels criteris
del PACTE. Entès d'aquesta manera, el Pacte per l'Educació proposa,
primer de tot, una perspectiva nova sobre l'educació a la nostra
societat i, en aquest sentit, el Pacte no representa un acte de
moderació, sinó tot el contrari, significa la voluntat d'un canvi de
model educatiu, el que ha de conduir a l'èxit i el que ha d'evitar
l'actual fracàs escolar. Si hagués de resumir en poques paraules i de
manera esquemàtica aquesta nova perspectiva, que és el fonament de la
proposta de pacte, diria que és posar com a element central el procés de
l'aprenentatge, en lloc de la dinàmica de l'ensenyament. Això significa
que el subjecte del sistema educatiu són els alumnes. Això significa
reclamar de TOTS els agents socials implicats en el procés educatiu
(famílies, societat civil, ensenyants, administració...) l'esforç de
pensar i acceptar uns criteris compartits per assolir aquest objectiu
d'aconseguir l'èxit educatiu. En aquest procés, és fonamental disposar
d'un diagnòstic rigorós i clar de la situació, és important prestigiar
el treball professional de mestres i docents, és indispensable
aconseguir que les famílies se sentin part real de l'activitat
educativa... L'increment de recursos, la millora de les condicions de
treball dels ensenyants, la millora de les condicions materials dels
centres, són condicions necessàries, però no suficients. En aquest
esforç d'un canvi de model, certament, s’hauran de replantejar coses que
poden forçar canvis en la situació actual i, per tant, és un bon
criteri adoptar les mesures transitòries que facin falta, per arribar
als objectius que es desitgen sense que ningú en surti perjudicat.</span></span></div>
<div class="mce">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: inherit;">Però això reclama posar-se d'acord en algunes qüestions bàsiques. N'hem
assenyalat quatre a la introducció del nostre document, com a criteris
de partida: l'educació com a servei públic, basat en l'equitat i la
qualitat; la implicació de la societat, de tots els agents socials, en
la construcció del model educatiu; l'adequació al context social i
cultural; i la necessitat d'un marc estable per a la seva aplicació. </span></span></div>
<div class="mce">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: inherit;">Els que hem treballat i ens sentim implicats en aquest procés de pacte
per l'educació esperam dels polítics que donin la paraula a la gent que
viu els problemes, que deixin de legislar en funció d'interessos
partidaris, i que acceptin un marc de treball de llarga perspectiva i no
de mesures de curt abast. Crec que ningú creu que apostar per un canvi
en el sistema educatiu sigui fàcil, ni ràpid. I per això el document que
s'està elaborant no és el punt final, és un punt de partida que haurà
de ser corregit, matisat, revisat moltes vegades, i ha de recollir
encara les aportacions de molta gent, que voldríem que s’incorporàs a la
dinàmica del Pacte. Però el que no pot esperar és començar ja a fer
camí. </span></span></div>
<div class="mce">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: inherit;">El Pacte per l'Educació no és una plataforma
reivindicativa, no és un moviment polític en el qual domina un criteri
ideològic homogeni, és la confluència, des de la diversitat, en uns
objectius compartits orientats a aconseguir en la nostra societat l'èxit
educatiu, que és la condició primera d'una societat millor.</span></span></div>
</div>
Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2980857520730697193.post-47658453990095642912015-02-14T12:19:00.001+01:002015-02-14T15:54:58.077+01:00Un pacte quàntic<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:DoNotOptimizeForBrowser/>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]--><span style="font-size: large;">El científic va asseverar que l’aigua disposa de memòria i que segons com la
tractem, en congelar-la, cristal·litzarà d’una manera o d’una altra
</span><br />
<div class="pg-bkn-dateline">
<span style="font-size: 10.0pt;">JOAN AMORÓS Eivissa</span> <time class="datetime" datetime="2015-02-14T00:02:02"></time></div>
<div class="MsoNormal">
<a href="http://www.arabalears.cat/premium/societat/pacte-quantic_0_1303669777.html">
</a></div>
<br />
<br />
<br />
<figcaption class="caption-meta data-target_meta" style="visibility: visible;">
</figcaption>
<br />
<div class="mce">
Ara Balears</div>
<div class="mce">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-NLUCwoxPj40/VN9heUemEqI/AAAAAAAAAP4/AQ6xR723LTc/s1600/Amorosalinas.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/-NLUCwoxPj40/VN9heUemEqI/AAAAAAAAAP4/AQ6xR723LTc/s1600/Amorosalinas.jpg" height="200" width="163" /></a>Masaru Emoto es va fer famós per un experiment molt criticat en l’àmbit
científic i que es coneix arreu del món com ‘Els missatges ocults de l’aigua’.
El científic va asseverar que l’aigua disposa de memòria i que segons com la
tractem, en congelar-la, cristal·litzarà d’una manera o d’una altra. Aquest
fet, segons ell, influeix directament en la nostra salut, ja que el nostre cos
està format majorment per aigua. L’autor de l’estudi diu que la
cristal·lització de l’aigua és molt diferent si està exposada a un tipus de
música, com la clàssica, o a una altra, com la heavy metal. O que si l’aigua se
la sotmet a paraules com amor i gràcies, fa cristalls de gel amb formes
geomètriques espectaculars, però que si està en contacte amb paraules com
estúpid o odi, el gel no arriba a cristal·litzar.</div>
<div class="mce">
Crítiques a banda, al llarg de la història de la humanitat l’ésser
humà ha tractat el menjar, la beguda, les plantes, els animals o qualsevol
objecte o persona amb certes connotacions semblants a les afirmacions del
senyor Emoto. On comença el misticisme i acaba la ciència?</div>
<div class="mce">
Exemples en trobam a grapats. Al cristianisme, que ens toca de més
a prop, l’aigua té un simbolisme de forta càrrega i és emprat per batejar i
purificar del pecat original aquells que volen formar part d’aquesta religió.
També hi és present l’aigua beneïda o el costum de beneir els aliments abans de
començar un àpat. En altres vessants trobam la curació per la imposició de
mans, el reiki, tenir cura de les plantes mentre hi parles, la dita que diu que
la música amansa les feres. I un llarg etcètera. És com voler transmetre a la
matèria la bona voluntat dels teus pensaments.</div>
<div class="mce">
Introduïm ara un nou element: la física quàntica. Aquesta ciència
s’encarrega de les teories que descriuen el funcionament de les partícules més
petites. A hores d’ara, es fa molt d’èmfasi en la importància que té
l’observador dins del procés per fixar esdeveniments. S’ha arribat a demostrar
que una partícula pot estar en dos llocs a la vegada. I això pot relacionar-se
amb la força del pensament per emmotllar la realitat. Aquest seria el punt
d’unió, allà on establim la relació entre el que hem conegut al llarg de la
història com misticisme i els possibles avenços científics en relació a la
teoria quàntica.</div>
<div class="mce">
La capacitació de les persones per entendre determinades qüestions
ha estat present de manera inseparable al llarg de la història de la humanitat.
Diu una vella història que els indígenes d’Amèrica no varen ser capaços de
fitar els vaixells de Cristòfol Colom quan varen aparèixer per primera vegada a
la línia de l’horitzó del mar. Només el xaman del grup va ser capaç de
reconèixer el que allí estava guaitant: unes naus inimaginables per als seus
conciutadans. Era l’avançat del grup. Un visionari. La resta no estaven
preparats per veure uns objectes que els seus magins no podien concebre. Igual
ha passat amb molts descobriments o avenços tecnològics. Va ocórrer amb
Giordano, que el cremaren per pensar que la Terra no era el centre de
l’univers. O amb els germans Wright, ridiculitzats per pensar que una màquina
podia volar. O amb Harvey, degradat per creure que la sang era bombejada des
del cor. I una gran quantitat de genis al llarg dels segles.</div>
<div class="mce">
Tal vegada passi això amb la física quàntica o amb els missatges
de l’aigua. Ara mateix no tenim els mitjans o els coneixements per demostrar
segons quines teories. D’aquí a uns anys, o a unes dècades, aquestes teories
incipients seran desenvolupades, demostrades i tan reals com que l’ésser humà
ha pogut anar a la Lluna.</div>
<div class="mce">
I en aquest punt és on entra el joc el pacte educatiu. I més en
concret, la gent que està treballant per aconseguir que arribi a bon port. Ens
trobam davant gent que hi creu. Que hi té fe. Que, coneixedors de les
dificultats, dels entrebancs i de les crítiques dels que en són contraris (i,
de vegades, dels que són més a prop) continuen amb actitud positiva i cap
endavant. Que veuen més enllà de l’aquí i ara. De fet, estan mirant, millor
dit, somiant, en l’educació que tindran els infants que encara no han nascut.
Que volen sumar i no excloure. Que volen diàleg i acords. Tenen una actitud que
edifica. Una actitud que modifica el present, en termes quàntics. I volen
incloure-hi tots aquells que fan crítica constructiva del document. Perquè
saben que només per aquest camí s’aconseguirà l’objectiu. Aquesta actitud i
aquest pensament determina qui són i què aconseguiran. Volen cristal·litzar el
document en precioses geometries. I cada vegada són més a prop, perquè sumen. I
cada vegada en són més, perquè això s’encomana. I cada vegada tenen més força,
perquè són generosos. Quin serà el final d’aquesta història? Pensem amb força i
sense pors com volem que sigui i, tal vegada, els somnis, es facin realitat</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2980857520730697193.post-47281347221723108122015-02-14T12:14:00.001+01:002015-02-14T15:54:42.450+01:00Opinió: Interseccions cap al futur<h1 class="western" style="margin-top: 0cm;">
<span style="font-size: small;">Per Joan Amorós i Salinas </span></h1>
<div style="margin-bottom: 0.49cm; margin-top: 0.49cm;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-NLUCwoxPj40/VN9heUemEqI/AAAAAAAAAP8/dYHO1M5GYWU/s1600/Amorosalinas.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/-NLUCwoxPj40/VN9heUemEqI/AAAAAAAAAP8/dYHO1M5GYWU/s1600/Amorosalinas.jpg" height="200" width="163" /></a>Les matemàtiques
estan tan lligades a l’univers i a la vida que tot allò que ens
ensenyen al llarg de la nostra escolarització té una aplicació
pràctica, encara que per desgràcia no tots hem tingut la sort de
rebre el corresponent ensenyament per part d’un docent amb una
pedagogia adequada i funcional.</div>
<div style="margin-bottom: 0.49cm; margin-top: 0.49cm;">
Recordareu que
pels anys 80, les matemàtiques de l’EGB repetien en diversos
cursos el concepte d’intersecció de conjunts. Recordareu aquells
dos cercles que representaven dos conjunts, sempre anomenats A i B, i
una zona comuna, on els dos conjunts s’unien, que era coneguda com
a zona d’intersecció i que estava pintada d’un altre color.
Aquesta era la zona mútua, la zona on estaven presents els elements
comuns als dos grups o conjunts.</div>
<div style="margin-bottom: 0.49cm; margin-top: 0.49cm;">
Volem rescatar
aquest concepte, que si bé el tenim assimilat dins els nostres
coneixements, a vegades se’ns extravia formant part d’un bosc que
no veiem per culpa d’un arbre. I el farem servir per fer veure el
que es pretén amb el document de consens educatiu d’Illes per un
Pacte.</div>
<div style="margin-bottom: 0.49cm; margin-top: 0.49cm;">
Considerarem
cadascuna de les, aproximadament, trenta entitats que formen part
d’aquesta plataforma, com a trenta conjunts. Són grups diferents
perquè cadascú d’ells té unes reivindicacions, una visió del
món educatiu i unes propostes distintes. Aquestes associacions (ja
siguin assemblees, organitzacions, entitats, cercles, etc.), però,
tenen punts en comú, punts d’unió, punts d’intersecció.
Evidentment, és més senzill trobar la intersecció entre dos grups
(A i B), com ens exposaven gràficament en aquells llibres dels
vuitanta, que entre una trentena d’associacions. La zona pintada
com a intersecció serà, evidentment, més reduïda. Aquest espai és
un mínim comú, tot emprant un altre concepte. No obstant això,
aquesta major dificultat implica un major mèrit quant a la
composició d’aquest nou conjunt intersecció. Diríem que és un
mínim comú de màxim esforç. I aquest fet té molta importància.</div>
<div style="margin-bottom: 0.49cm; margin-top: 0.49cm;">
Per això,
aquesta intersecció serà el punt de partida, el document de mínims,
d’allò en què coincidim tots els implicats en educació. A partir
d’aquí, els diferents sectors hauran de seguir desenvolupant els
seus pensaments, les seues reivindicacions i aquelles propostes que
considerin necessàries, incompletes o amb poca concreció.</div>
<div style="margin-bottom: 0.49cm; margin-top: 0.49cm;">
El que no podem
fer és que aquest conjunt intersecció es transformi en conjunt
buit, un conjunt amb zero elements, amb motiu de no haver-hi
coincidències entre les diferents entitats. De veritat no hi ha cap
punt de contacte entre algunes de les plataformes que han format part
del procés d’Illes per un Pacte? Pensam que no és així. Pensam
que s’estan confonent conceptes. Per què? Dues opcions: o no s’ha
explicat d’una forma adequada o no s’ha entès correctament. Siga
com siga, encara estam a temps de trobar una solució.</div>
<div style="margin-bottom: 0.49cm; margin-top: 0.49cm;">
Ningú vol fer
d’aquest document una mena d’escriptura sagrada que marcarà
l’esdevenir educatiu de les nostres illes. Ningú pensa que es
produirà un miracle i a partir d’aquest moment tot millorarà
sense problemes. Aquest només és un punt de partida. Humil, però
necessari. I a partir d’aquí, avaluarem, revisarem i seguirem
parlant-ne, d’educació. Millorarem el document amb la presència
de tot aquell que ho desitgi. A banda, cada entitat, cada assemblea,
cada associació, haurà de seguir desenvolupant les seues propostes
basant-se en els seus ideals. Una cosa no lleva l’altra.</div>
<div style="margin-bottom: 0.49cm; margin-top: 0.49cm;">
Els grans
atletes també varen començar a caminar amb dificultats, com
qualsevol aprenent. Aprenguem a caminar amb una mentalitat
constructiva. Basem-nos amb allò que ens uneix, en les nostres
interseccions i no ens deixem arrossegar cap a un conjunt buit que
només afavorirà a aquells que no els interessa l’educació.</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2980857520730697193.post-41163480420335789392015-02-14T12:11:00.000+01:002015-02-14T12:11:23.190+01:00El document que fa debatre la comunitat educativa
<h1 class="western" style="margin-top: 0cm;">
El Pacte per les Illes recull ara les
esmenes, que es discutiran en ple dia 14 de març
</h1>
<div style="margin-bottom: 0.49cm; margin-top: 0.49cm;">
<span style="font-size: x-small;">MERCÈ
PINYA Palma</span> | Actualitzada el 14/02/2015 00:00
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-L5DO5jfqTZs/VN8tLf59DKI/AAAAAAAAAOo/asAdzf9b92g/s1600/ARAIMA20150214_0088_1.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-L5DO5jfqTZs/VN8tLf59DKI/AAAAAAAAAOo/asAdzf9b92g/s1600/ARAIMA20150214_0088_1.jpg" height="213" width="320" /></a></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
TAULA RODONA El Pacte per les Illes
organitzà ahir una taula rodona moderada per Pere Carrió i amb la
intervenció de Manel Perelló, Joan Amorós i Jaume Mascaró Pons.
La participació del públic fou animada i fonamental per obrir
encara més el procés. / ISAAC BUJ
</div>
<div style="margin-bottom: 0.49cm; margin-top: 0.49cm;">
La comunitat
educativa de les Illes Balears ha transformat la lluita contra les
polítiques de Bauzá i Wert en un procés constructiu que vol
desembocar en un document de bases per fer una futura llei d’educació
a les Illes Balears. El procés fa mesos [anys, en el cas menorquí]
que es gesta i el debat també ha fet trepitjar calls. La plataforma
Crida en surt per desacords insalvables i, en canvi, l’Assemblea de
Docents ha aconseguit retardar un mes la posada en comú de les
esmenes al document consensuat aquest gener. L’STEI, molt crític,
es reuní ahir amb els impulsors del Pacte per acostar posicions
després que aquesta setmana ha comunicat que “ha de tenir la
possibilitat de participar plenament en la redacció del Pacte per
l’Educació.”
</div>
<div style="margin-bottom: 0.49cm; margin-top: 0.49cm;">
Emperò, què
diu el document? Quines són les crítiques principals? Aquí, una
selecció del que diu l’esborrany i d’algunes de les esmenes que
s’han recollit fins ara, en un procés que continua obert i que
s’acabarà de debatre el proper 14 de març abans de ser presentat
als partits polítics perquè puguin incloure les propostes en els
programes electorals. El calendari apressa.
</div>
<div style="margin-bottom: 0.49cm; margin-top: 0.49cm;">
<strong>Escola
pública, i laica? </strong>
</div>
<div style="margin-bottom: 0.49cm; margin-top: 0.49cm;">
<strong>El
document no parla, de moment, de la laïcitat a l’escola </strong>
</div>
<div style="margin-bottom: 0.49cm; margin-top: 0.49cm;">
El document del
Pacte parla de l’educació com a servei públic basat en l’equitat
i la qualitat. “Que l’escola sostinguda amb fons públics sigui
universal, que prengui com a fonament la igualtat i l’equiptat i
ofereixi una educació de qualitat, oberta realment a tothom, sense
cap tipus de discriminació”, diu el text. En les esmenes
presentades per l’Associació de Directors de Secundària es parla
també d’afegir-hi “garantir que tothom qui ho vulgui pugui
accedir a una plaça escolar pública laica”. MenorcaEdu21 va més
enllà, tot i que es manté a destacar la voluntat i no
l’obligatorietat, i demana una referència a l’accés, “si així
ho vol, a l’educació pública, laica, de qualitat i en català”.
</div>
<div style="margin-bottom: 0.49cm; margin-top: 0.49cm;">
<strong>Més
paper per als alumnes </strong>
</div>
<div style="margin-bottom: 0.49cm; margin-top: 0.49cm;">
<strong>Des
d’intervenir en la presa de decisions fins al treball cooperatiu</strong></div>
<div style="margin-bottom: 0.49cm; margin-top: 0.49cm;">
Tot i que una de
les crítiques de la plataforma Crida a l’hora d’argumentar la
seva retirada del procés del Pacte per les Illes fou, precisament,
que no s’ha sabut fer partícips els estudiants a l’hora de
redactar l’esborrany que ara mateix és objecte d’esmenes, el
document parla de la necessitat d’escoltar i fomentar les veus dels
infants dels joves. “Es tracta d’ensenyar a participar
participant”, diu el text. Es pretén que els alumnes passin a
formar part de la presa de decisions que afecten el centre i també
potenciar-los el “sentiment de grup i de responsabilitat comuna”.
</div>
<div style="margin-bottom: 0.49cm; margin-top: 0.49cm;">
<strong>Model
lingüístic ambigu </strong>
</div>
<div style="margin-bottom: 0.49cm; margin-top: 0.49cm;">
<strong>Diferents
col·lectius demanen més concreció pel que fa al català </strong>
</div>
<div style="margin-bottom: 0.49cm; margin-top: 0.49cm;">
“Cada centre
escolar elaborarà el seu projecte lingüístic de centre en el marc
de la seva autonomia i en funció de diferents variables contextuals:
llengua de l’alumnat, resultats de les avaluacions internes i
externes, entorn del centre, etcètera. L’objectiu és aconseguir
que l’alumnat assoleixi una competència similar en les dues
llengües oficials en acabar els estudis obligatoris (...). Sempre
tindrà un tractament preferent la llengua pròpia de les Illes
Balears (...). En aquest sentit, es considerarà la situació de la
llengua catalana com a minoritzada i no normalitzada”. És el que
exposa el document del Pacte. Tot i que exposa que el català tindrà
un tractament “preferent”, evita concretar, fer referència a
percentatges concrets o esmentar la normativa vigent, el Decret de
Mínims. Les crítiques de l’STEI i de Crida, fora del procés, van
per aquí. També és el cas d’algunes assemblees de centre, que
han transmès que el model que es proposa és ambigu. Des del Pacte
diuen que “és un document de bases”.
</div>
<div style="margin-bottom: 0.49cm; margin-top: 0.49cm;">
<strong>Carrera
docent</strong></div>
<div style="margin-bottom: 0.49cm; margin-top: 0.49cm;">
<strong>El
professorat es classificaria en quatre nivells diferents </strong>
</div>
<div style="margin-bottom: 0.49cm; margin-top: 0.49cm;">
Els docents es
dividirien en nivells segons la seva experiència “La carrera
docent s’estructurarà en quatre nivells: novell, aprenent, avançat
i expert”, associant també experiència i salari, diu el Pacte.
Igualment, es promouran avaluacions (multinivell, internes i
externes) periòdiques i obligatòries del professorat i dels
centres. Aquesta és una de les qüestions que més suspicàcies ha
generat entre el col·lectiu docent, que pel que fa a l’Assemblea,
encara s’ha de definir. L’STEI considera que la classificació en
grups dels docents suposaria una “precarització de la majoria de
les places”.
</div>
<div style="margin-bottom: 0.49cm; margin-top: 0.49cm;">
<strong>Directors
més forts? </strong>
</div>
<div style="margin-bottom: 0.49cm; margin-top: 0.49cm;">
<strong>Sindicats
qüestionen les atribucions en provisió de places </strong>
</div>
<div style="margin-bottom: 0.49cm; margin-top: 0.49cm;">
El document
defineix les atribucions de la funció directiva, que comporta el
nomenament i cessament dels altres òrgans unipersonals de direcció
i coordinació, prèvia comunicació al consell escolar i claustre;
assignar al professorat altres responsabilitats de gestió i
coordinació, entre d’altres. Emperò la que ha estat objecte de
més crítiques és la d’intervenir en els procediments de provisió
de places per concurs específic i de provisió especial en comissió
de serveis. Des del sindicat UOB creuen que “en un model d’escola
pública no és acceptable que el director intervingui en el procés
de provisió de places”, i apunten que la proposta “coincideix
amb la LOMQE”. L’STEI apunta a més que aquest punt suposaria
seleccionar els docents “al marge dels barems públics”, fet que
podria afavorir pràctiques “poc transparents”.</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2980857520730697193.post-2137364126576757672015-02-11T09:53:00.000+01:002015-03-03T23:07:09.621+01:00L'ESCOLA QUE VOLEM<div style="text-align: left;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-OrLHalOopI8/VNsYOadaFiI/AAAAAAAAAOA/zzUPc_oO9cY/s1600/Tiltanic.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/-OrLHalOopI8/VNsYOadaFiI/AAAAAAAAAOA/zzUPc_oO9cY/s1600/Tiltanic.jpg" height="320" width="212" /></a><span style="font-size: small;"><span style="font-family: inherit;">Si el curs passat fou el del conflicte educatiu més fort de la
nostra història, aquest és, sens dubte, el curs del pacte educatiu.
Dia a dia m'anim més i pens que és possible que tot acabi bé.
Encara més: pens que les dificultats i reculades han enfortit les
possibilitats. Sens dubte hi haurà pacte. Aquests dies les
organitzacions n’estan debatent el darrer esborrany i la majoria
fan propostes que no són de matís. Per això el proper dissabte se
n'haurà d'ajornar la presentació a la societat no amb excuses sinó
amb la responsabilitat d'aconseguir el millor document de pacte
possible.</span></span></div>
<div style="text-align: left;">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: inherit;">
</span></span></div>
<div style="text-align: left;">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: inherit;">El procés per elaborar el document del pacte educatiu és una
altra eina tan potent o més que la manifestació del 29 de setembre.
La concentració de més de 100 mil persones fou un alçament de la
ciutadania contra la política educativa i contrària a la nostra
llengua del Govern Bauzá. Fou un avís sense precedents i molt
seriós al president que, amb l'excusa de la majoria absoluta, no va
reaccionar. Però el seu castell de cartes s'ha anat destruint per
manca dels fonaments que atorguen la sensatesa i la raó.</span></span></div>
<div style="text-align: left;">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: inherit;">
</span></span></div>
<div style="text-align: left;">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: inherit;">Ja aleshores, la gent més preocupada per la deriva educativa es
reunia i posava en comú les seves opinions. Durant molt temps s'ha
parlat i debatut molt i allò que queda escrit en els diaris n'és la
prova.</span></span></div>
<div style="text-align: left;">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: inherit;">
</span></span></div>
<div style="text-align: left;">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: inherit;">Tota aquesta sembra en terra adobada, amb les primeres pluges ha
fet néixer els primers brots a tots els indrets de les nostres
illes, una rere l'altra. En veure que uns i altres pensaven i deien
el mateix, la gent amb seny s'ha unit en una empresa en comú i ha
sorgit "Illes per un Pacte".</span></span></div>
<div style="text-align: left;">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: inherit;">
</span></span></div>
<div style="text-align: left;">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: inherit;">Primer s'ha de refer la desfeta i construir uns fonaments sòlids
per a la nova escola. Sobre aquesta base sòlida s'ha de construir un
nou model educatiu, sobretot més estable, però també millor, on
alumnes, docents i famílies es trobin a gust.</span></span></div>
<div style="text-align: left;">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: inherit;">
</span></span></div>
<div style="text-align: left;">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: inherit;">Això no és una tasca fàcil i durà el seu temps, però la idea
ha calat amb força i com una taca d'oli s'ha anat estenent per tot
el territori i per tots els sectors de la ciutadania. Els partits
polítics esperen ansiosos veure’n aviat el final.</span></span></div>
<div style="text-align: left;">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: inherit;">
</span></span></div>
<div style="text-align: left;">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: inherit;">Per això els responsables del projecte no poden defraudar la gent
que espera. El pacte ha de seguir el seu procés i ha d'arribar al
Parlament, on s'haurà de transformar i aprovar en forma de llei, que
serà, sens dubte, la millor llei d'educació de l'Estat. Després,
amb el temps, les coses aniran millorant en educació i els nostres
fills i els nostres néts gaudiran de l'escola que tots hem somiat.
Tot això haurà estat possible gràcies a l'esforç de la comunitat
educativa i d'una societat que ha entès que l'educació de qualitat
és la nostra principal aliada pel futur.</span></span><br />
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: inherit;">Pere Carrió Villalonga </span></span></div>
Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2980857520730697193.post-40335220902055346242015-02-05T14:10:00.000+01:002015-02-14T15:57:56.496+01:00Problemes i respostes en l´educació: la confrontació ideològica<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:DoNotOptimizeForBrowser/>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]-->
<br />
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: inherit;"><span class="autor"><span style="font-size: large;">Bartomeu Llinàs Ferrà</span></span></span><br />
<span style="font-family: inherit;"><span class="autor"><span style="font-size: large;"> </span> </span></span></div>
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-MTmkV7PD7-U/VN9iZ-UgADI/AAAAAAAAAQA/wpXhnVJJQKs/s1600/Llinas.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/-MTmkV7PD7-U/VN9iZ-UgADI/AAAAAAAAAQA/wpXhnVJJQKs/s1600/Llinas.jpg" /></a><span style="font-family: inherit;">Actualment l'educació pateix greus problemes tant en la planificació i el
funcionament com en els resultats obtinguts. Una de les principals
problemàtiques que presenta és la confrontació ideològica, que ha anat derivant
en un constant i continuat canvi de la normativa que la regula, i al mateix
temps en actituds, actuacions i campanyes de pressió i enfrontaments al carrer
i als mitjans de comunicació. Això és perquè la qüestió educativa heretada de
la dictadura franquista no es va resoldre adequadament en la Constitució de
1978. Les posicions inamovibles tant dels qui aspiraven a un model educatiu
progressista com dels qui el volien conservador, embarrancà la redacció de
l'articulat. </span><br />
<span style="font-family: inherit;">Aquest seriós entrebanc es va salvar amb una redacció suficientment oberta i
ambivalent de l'article 27, que permet modificar en gran mesura el model
educatiu, mitjançant lleis orgàniques en consonància amb les majories parlamentàries
existents. Aquesta situació s'ha anat succeint amb l'alternança en el poder
dels partits PSOE i PP. Des de la Transició a la democràcia sense oblidar la
llei de l'estatut de centres escolars de la UCD de 1980 i la LODE del PSOE el
1985, s'han aprovat quatre lleis orgàniques, dues impulsades pel PSOE i dues
pel PP. A més d'altres, també, orgàniques, que les complementen o que tenen
incidència sobre el món educatiu. </span><br />
<span style="font-family: inherit;">El constant canvi de normativa obeeix, per tant, a la profunda confrontació
ideològica que ha fet de l'educació un dels seus principals camps de batalla.
Aquest acarament ha afectat negativament el sistema educatiu i encara ho
continua fent. I en conseqüència també afecta la societat, l'Administració, el
professorat, les famílies i, sobretot l'alumnat i el seu futur. Per tant, per
rompre i superar aquesta crua i trista realitat, una solució és la consecució
d'un pacte per l'educació.</span><br />
<span style="font-family: inherit;">Un pacte que no seria el primer, atès que l'any 1977 en què governava la
UCD, se signaren els pactes de la Moncloa entres totes les forces polítiques,
socials i sindicals. En aquests, hi apareixia un important bloc d'actuacions
adreçades a la millora i la modernització educatives. El segon pacte va ser la
mateixa constitució el 1978. Després d'aquest només hi ha hagut un únic intent
seriós de pacte el 2009, gràcies al ministre conciliador, Ángel Gabilondo. Però
aquest pacte no ha arribat a veure la llum.</span><br />
<span style="font-family: inherit;">En el moment d'encarar una probable reforma constitucional caldria reprendre
l'actualització i la concreció dels continguts que fan referència a l'educació.
Mentrestant, el fet que la societat civil es mobilitzi a favor d'un pacte, amb
iniciatives, propostes, fòrums de debat... com està succeint en aquests moments
a Balears, és positiu perquè contribueix a crear un clima de diàleg, compromís
i pressió tant en el si de la comunitat educativa com en la ciutadania en
general.</span><br />
<span style="font-family: inherit;">Però cal tenir present que els agents socials; sindicats, patronals,
moviments cooperativistes, associacions de professorat, de pares i mares i d'alumnes
etc. no són suficients per aconseguir i aplicar un pacte. Per això s'ha de
comptar amb la implicació dels partits polítics i, per tant, de les
administracions, central i autonòmica. La primera responsable de la normativa
bàsica aplicable a tot l'Estat i la segona de l'elaboració i aplicació de
normativa pròpia a les respectives comunitats autònomes.</span><br />
<span style="font-family: inherit;">Seria aconsellable que en aquest ampli pacte polític i social, hi
apareguessin eixos, punts i actuacions ben desenvolupats i detallat, com també
el calendari d'aplicació. Com a exemples:</span><br />
<span style="font-family: inherit;">-Declarar l'educació com a prioritat de l'Estat. </span><br />
<span style="font-family: inherit;">-Assignar un pressupost suficient per fer possible aquesta declaració.</span><br />
<span style="font-family: inherit;">-Aprovar una nova llei orgànica consensuada. </span><br />
<span style="font-family: inherit;">-Resoldre les problemàtiques lingüístiques a les diferents comunitats
autònomes en llengua pròpia, diferent del castellà.</span><br />
<span style="font-family: inherit;">-Igualar els drets i els deures de l'educació sostinguda amb fons públics.</span><br />
<span style="font-family: inherit;">-Establir l'avaluació constant del sistema, que permeti conèixer
obligatòriament processos i resultats abans de retirar, modificar o impulsar
noves actuacions.</span><br />
<span style="font-family: inherit;">-Adoptar una autonomia pedagògica i de gestió de centres educatius d'acord
amb la seva realitat socioeducativa.</span><br />
<span style="font-family: inherit;">-Reimplantar plans per reduir el fracàs i l'abandonament escolar, com també
per atendre adequadament les disfuncions motivades per la immigració.</span><br />
<span style="font-family: inherit;">-Adaptar la formació del professorat a les exigències del segle XXI, tant en
la formació inicial com al llarg de la vida professional.</span><br />
<span style="font-family: inherit;">-Desenvolupar un pla de formació, implicació i participació de les famílies
en el procés d'educació dels seus fills.</span><br />
<span style="font-family: inherit;">Però no sols és necessari que la societat en general i els partits polítics
en particular desitgin de veritat el pacte amb els avantatges que això
reportaria en el futur, sinó que també la consciència col·lectiva s'impregni de
sentiments alhora antagònics o complementaris d'il·lusió i/o de por. </span><br />
<span style="font-family: inherit;">El primer d'aquests seria per expandir la vida i millorar el que tenim i
l'altre per cuidar-la i no perdre el que ja s'ha aconseguit. La il·lusió i la
por, han fet i fan possibles els pactes.</span><br />
<span style="font-family: inherit;">Fa uns 2.500 anys Pitàgores digué: "De totes les arts, l'educació és la
més espiritual, ja que s'aplica sobre les ànimes en vies d'evolució i
condiciona el futur de la humanitat". Només aquesta afirmació justifica un
pacte que dilueixi o posi fi a una situació conflictiva que d'una manera o
l'altra fa més d'una centúria que dura.</span><br />
<span style="font-family: inherit;">* Exconseller d´Educació i Cultura</span><br />
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2980857520730697193.post-15987970976921496172014-10-10T19:23:00.002+02:002014-10-10T19:23:30.363+02:00PROJECTES LINGÜÍSTICS<span style="font-size: large;">Per tal de facilitar als centres que puguin consultar el Decret de Mínimper a la l'actualitació dels projectes lingüístics de centre que estan realitzant, posam l'enllàç directe al BOIB:</span><br />
<br />
<span style="font-size: large;"><a href="http://boib.caib.es/pdf/1997089/mp11261.pdf">Decret 92/1997, de 4 de juliol) pel qual es regula l'ús i ensenyament de i en llengua catalana:</a></span><br />
<span style="font-size: large;"><a href="http://boib.caib.es/pdf/1997089/mp11261.pdf">http://boib.caib.es/pdf/1997089/mp11261.pdf</a></span>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2980857520730697193.post-18931501778895751702014-10-05T12:19:00.000+02:002014-10-05T12:19:32.979+02:00COMUNICAT SOBRE SITUACIÓ DELS PROJECTES TIL<!--[if !mso]>
<style>
v\:* {behavior:url(#default#VML);}
o\:* {behavior:url(#default#VML);}
w\:* {behavior:url(#default#VML);}
.shape {behavior:url(#default#VML);}
</style>
<![endif]--><br />
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:DoNotOptimizeForBrowser/>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]--><span style="mso-ansi-language: ES;"></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman";">En relació a la situació oberta en els centres educatius pel
que fa als projectes de tractament integrat de llengües, arran de les
successives resolucions del TSJIB, especialment les interlocutòries del 2 d’octubre
que desestimen el recurs presentat per l’Administració, l’Associació
d’Inspectors d’Educació de les Illes Balears (ADIDE-IB), manifesta que:</span>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman";">1.- Continua suspesa l’eficàcia i executivitat de l’Ordre de
desenvolupament que possibilitava l’aplicació dels Projectes TILs als centres,
mesura cautelar que “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">es projecta sobre
les actuacions posteriors al 24 de setembre de 2014”.</i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman";">2.- Per considerar que un Projecte TIL està aprovat s’han de
donar tres condicions: que tingui l’aprovació del Claustre de professors, que
estigui aprovat pel Director i que compti amb l’informe favorable de la
Inspecció educativa.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman";">Els informes emesos per la Inspecció educativa només
determinaven si els projectes dels centres complien estrictament o no amb la
normativa ara suspesa i amb les instruccions dictades als inspectors. Recordem
aquí que l’exigència que l’Administració feia als centres no era la d’aprovar
un projecte amb el que estiguessin conformes, sinó que –renunciant completament
a la seva autonomia pedagògica- aprovessin projectes que havien de complir, sí
o sí, amb la normativa i la instrucció sobre l’equilibri lingüístic al 50%
(criteri de dubtosa legalitat i per això objecte de recurs de quasi tots els
inspectors).</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Calibri;">3.- L'autonomia pedagògica dels centres permet, a partir del 24 de
setembre, que tots els projectes lingüístics, aprovats i no aprovats, puguin
ser modificats d'acord amb la comunitat educativa i en base a la normativa vigent
(Llei de Normalització lingüística, Decret de mínims i programes plurilingües).
</span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman";">Així, molts de
centres han reiniciat una reflexió pedagògica sota aquests paràmetres i per
això és molt important que l’administració ho reconegui i ho respecti, hi doni
suport i assessori.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman";">4.- ADIDE vol fer una nova crida al seny, al diàleg i al
consens social, en vies de recuperar la normalitat que l’educació i els centres
educatius necessiten.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman";">Finalment, ADIDE-IB troba molt important que el Govern de
les Illes Balears entengui el que ja fa molt de temps entén tota la Comunitat
educativa: que Projectes TIL i Projectes que incorporen una tercera llengua no
són la mateixa cosa. Tothom està d’acord en reforçar la presència d’una tercera
llengua. Així, els projectes de trilingüísme (com ara les “seccions europees” o
els plans pilot plurilingües) estan basats en raons pedagògiques i en el
consens i la voluntarietat de les comunitats educatives dels centres mentre que
el TIL s’ha basat en la imposició i no en criteris científics i pedagògics. I
això és el que s’ha de canviar d’una manera dràstica. Ara tots tenen la
paraula, ja és hora de arribar al pacte educatiu.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman";">José Manuel Bar Cendón</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman";">President d’ADIDE-IB</span><span style="font-family: "Times New Roman"; mso-ansi-language: ES;"></span></div>
Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2980857520730697193.post-20506334716212792732014-10-02T17:55:00.001+02:002014-10-02T17:59:01.149+02:00COMUNICAT ALS CENTRES<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-oTZBQrD0I2M/VC11ZbUAwXI/AAAAAAAAAMk/pSATeIlKxnE/s1600/IMG_20140929_180844-1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/-oTZBQrD0I2M/VC11ZbUAwXI/AAAAAAAAAMk/pSATeIlKxnE/s1600/IMG_20140929_180844-1.jpg" height="180" width="320" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-aDw4zYbHmKY/VC11Vjgs-mI/AAAAAAAAAMc/bG_UBHhW5HI/s1600/GTU.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/-aDw4zYbHmKY/VC11Vjgs-mI/AAAAAAAAAMc/bG_UBHhW5HI/s1600/GTU.jpg" height="400" width="293" /></a></div>
<br />Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2980857520730697193.post-10231349130669240812014-09-26T13:23:00.001+02:002014-09-26T13:23:08.050+02:00COMUNICAT SOBRE ELS AUTOS DEL 24
<div align="CENTER" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;"><u><b>COMUNICAT
D’ADIDE SOBRE ELS AUTOS DEL TSJIB</b></u></span></div>
<div align="CENTER" style="margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">En
el dia d’ahir, el Tribunal Superior de Justícia de les Illes
Balears ha dictat quatre nous Autos acordant la suspensió de l’Ordre
de la consellera d’Educació, Cultura i Universitats de 9 de maig
de 2014, per la qual es desenvolupen determinats aspectes del
tractament integrat de llengües als centres docents no
universitaris.</span></div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">Davant
aquestes mesures judicials, l’Associació d’Inspectors d’Educació
de les Illes Balears (ADIDE-IB), en la mesura en que és funció
esencial de l’Inspecció educativa velar pel compliment de la
legalitat vigent, </span><span style="font-size: medium;"><b>fa una crida als inspectors
i a tots els seus associats a acatar de manera immediata les
decisions judicials</b></span><span style="font-size: medium;"> i, per tant, a
</span><span style="font-size: medium;"><b>paralitzar qualsevol actuació relacionada amb
el desenvolupament dels Projectes de Tractament Integrat de Llengües</b></span><span style="font-size: medium;">
als Centre educatius, mentre tant no hi hagi un nou pronunciament
judicial en sentit contrari o en tant la Conselleria d’Educació no
dicti una instrucció expressa (que al nostre entendre hauria d’anar
en el mateix sentit) dirigida als inspectors i als Centres educatius
sobre la manera en com s’han d’aplicar les esmentades resolucions
judicials.</span></div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">Palma,
25 de setembre de 2014.</span></div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">El
President d’ADIDE-IB</span></div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">José
Manuel Bar Cendón</span></div>
Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2980857520730697193.post-22586375238084261942014-09-26T13:21:00.002+02:002014-09-26T13:21:32.129+02:00PRONUNCIAMENT SOBRE SENTÈNCIES
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<u>ADIDE INSTA A LA
CONSELLERIA D’EDUCACIÓ A QUE ATURI JA LA IMPLANTACIÓ DEL TIL I
RESPECTI LA VOLUNTAT DE LA COMUNITAT EDUCATIVA I LES SENTÈNCIES
JUDICIALS.</u></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
La
Associació d’Inspectors d’Educació de les Illes Balears (ADIDE)
vol fer públic el seu pronunciament en torn a les tres sentències
dictades en el dia d’ahir pel Tribunal Superior de Justícia de les
Illes Balears:
</div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
1.-
ADIDE se congratula del fet de que el TSJIB hagi decidit per
unanimitat imposar via sentència, una vegada més, el sentit comú
del que ha mancat a la Conselleria d’Educació i al Govern de Bauzà
en els darrers anys, i per tant, el considera una excel·lent
notícia.
</div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
2.-
ADIDE insta als òrgans directius de la Conselleria a que no
insisteixin més en la imposició tossuda i autoritària, i se seguin
a negociar de veritat amb els representants de la Comunitat Educativa
un pacte que reorienti completament la política educativa i atengui
als innumerables problemes que presenta la educació a les Illes
Balears, en lloc de continuar deteriorant-la.
</div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
3.-
ADIDE insta a la Conselleria de Educació a que, lluny de maniobrar
una vegada més per ignorar el sentit de les sentències judicials, a
través de noves mesures normatives o recursos que dilatin la
execució d’aquestes sentències, dictin amb caràcter immediat
unes instruccions als Centres educatius que deixin sense efecte els
Projectes de Tractament Integrat de Llengües.
</div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
4.-
Per últim, ADIDE convida als òrgans directius de la Conselleria
d’Educació a que reflexionin seriosament sobre les conseqüències
que hauria de tenir en una democràcia normal el fet de que tota una
Comunitat Educativa, una gran majoria d’experts dels àmbits
jurídics i educatius, la pròpia Universitat de les Illes Balears,
se estiguin pronunciant en contra de la seva política i de les seves
decisions. Però molt especialment que reflexionin sobre la decisió
que han de prendre uns responsables quan són els Tribunals de
Justícia els que de manera tan contundent sentencien que les seves
normes vulneren els principis de legalitat.
</div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
Palma,
23 de setembre de 2014</div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
José
Manuel Bar Cendón</div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
President
de ADIDE – II.BB.</div>
Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2980857520730697193.post-18520317267436578232014-08-02T09:26:00.001+02:002014-08-02T09:28:31.499+02:00EL TIL IMPOSAT<div style="text-align: justify;">
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:DoNotOptimizeForBrowser/>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]-->
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 4.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA">Dia 31 de juliol de 2014 es publicà al BOIB la resolució de la
Conselleria d’Educació que ordena que els centres públics que no tenen el TIL
aprovat pel claustre o pel director, l’han d’implantar de forma provisional per
al curs 2014-15 fins que el PTIL sigui aprovat definitivament.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Això ens obliga a informar de les accions
dels inspectors d’educació en relació als informes dels PTIL.</span></div>
<div style="margin-bottom: 4.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA">-</span><span lang="CA" style="font-size: 7.0pt;">
</span><span lang="CA">A mitjans mes de juny es daren als inspectors orientacions
d’obligat compliment sobre els criteris per a la revisió dels Projectes TIL
dels centres. També es donà per bo el criteri publicat a la web de l’ATLES
sobre l’equilibri lingüístic (igualtat horària entre les 2 llengües oficials).
Els inspectors demanaren confirmació per escrit (instruccions o resolució) sobre
aquest criteris interpretatius de l’equilibri lingüístic.</span></div>
<div style="margin-bottom: 4.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA">-</span><span lang="CA" style="font-size: 7.0pt;">
</span><span lang="CA">El 28 de juny, el president d’ADIDE en representació dels
associats presentà <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">escrit de
discrepància</b> tot i demanant que es dictessin instruccions pels òrgans
competents sobre la interpretació de l’equilibri lingüístic que es feia a la
web de l’ATLES, ja que dita web no era normativa.</span></div>
<div style="margin-bottom: 4.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA">-</span><span lang="CA" style="font-size: 7.0pt;">
</span><span lang="CA">El 17 de juliol s’entregà als inspectors un escrit
“informatiu” de la directora general d’Ordenació al qual es dóna per vàlida la
interpretació de l’equilibri lingüístic de la web d’ATLES i que en realitat
suposa una instrucció clara que fixa el criteri de la conselleria en quan a
l’equilibri lingüístic, i que en resum és:</span></div>
<div class="Prrafodelista" style="margin-bottom: 4.0pt; margin-left: 35.4pt; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; mso-list: l0 level1 lfo1; tab-stops: list 0cm; text-align: justify; text-indent: 0cm;">
<span lang="CA" style="mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">-<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";">
</span></span><span lang="CA">Es compleix quan la diferència en el
nombre d’àrees o matèries no lingüístiques entre les dues llengües oficials és
igual o inferior a una àrea o matèria. Aplicat el còmput horari mínim (annex 1
de l’Ordre), cas que quedi una àrea o matèria per distribuir, aquesta
s’impartirà en la llengua oficial que tengui menys hores d’impartició. </span></div>
<div class="Prrafodelista" style="margin-bottom: 4.0pt; mso-list: l0 level1 lfo1; tab-stops: list 0cm; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;">
<span lang="CA" style="mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">-<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";">
</span></span><span lang="CA">I si el TIL es fa per blocs, es compleix
quan per a la resta d’hores (complit el còmput horari mínim) la diferència
horària entre les 2 llengües oficials és igual o inferior a 2 hores.</span></div>
<div style="margin-bottom: 4.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA">Des de llavors,
els inspectors començaren a lliurar els informes PTIL, tot i aplicant el
criteri fixat per la conselleria, tot i afegint unes observacions que indiquen
el seu desacord amb la interpretació però aplicant el criteri per
imperatiu legal. </span></div>
<div style="margin-bottom: 4.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA">La discrepància
és clara: L’Ordre de desplegament del TIL prescriu un còmput horari mínim
(annex 1) que s’ha de complir, i afegeix que s’ha de respectar l’equilibri
lingüístic, el qual no significa igualtat horària, segons ha indicat el Consell
Consultiu de la CAIB en base a doctrina del Tribunal Constitucional. A més, imposar
una igualtat horària contravé la Llei de Normalització Lingüística i també
contradiu la necessària i legalment establerta autonomia dels centres docents.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 4.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 14.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA">El resultat final és
que la majoria d’informes sobre PTIL de tots els centres (públics i concertats)
han resultat negatius: que no s’adeqüen a normativa.</span></div>
<div style="margin-bottom: 4.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA">-</span><span lang="CA" style="font-size: 7.0pt;">
</span><b><span lang="CA">Finalment</span></b><span lang="CA">, la majoria
d’inspectors (tots els definitius menys un i bastants accidentals) han
presentat individualment <b>recurs d’alçada</b> contra l’escrit de la DGOIFP de
14 de juliol, ja que entenem que aquest escrit és la resposta a l’escrit de
discrepància presentat el 28 de juny. Es demana que s’anul·li i es revoqui la
nota de la DGOIFP i la suspensió immediata dels seus efectes per concórrer
causes de nul·litat.</span></div>
</div>
Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2980857520730697193.post-89956514233807313012014-07-02T22:18:00.002+02:002014-07-02T22:19:50.996+02:00Sentència contra el tribunal digitatLa Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia ha
acceptat la demanda de l'STEI i ha anul·lat la normativa que permetia
que els membres dels tribunal seleccionassin els inspectors accidentals.
Aquesta normativa és la que es va fer servir en la composició de la
comissió de selecció que va triar els inspectors que actualment estan
en comissions de serveis.<br />
<br />
<a href="http://www.arabalears.cat/balears/TSJIB-Camps-permetien-seleccionar-inspectors_0_1167483445.html">La notícia a la premsa</a><br />
<br />Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2980857520730697193.post-12831681871546386302014-06-18T17:28:00.003+02:002014-06-18T17:35:46.700+02:00<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-2vrsV21H3eo/U6Gv4kfg7TI/AAAAAAAAALA/sn3VBAC1IHc/s1600/bar.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/-2vrsV21H3eo/U6Gv4kfg7TI/AAAAAAAAALA/sn3VBAC1IHc/s1600/bar.jpg" height="134" width="400" /></a></div>
<br />
<a href="http://issuu.com/adideillesbalears/docs/manel">ENTREVISTA A JOSÉ MANUEL BAR (EN FORMAT REAL)</a><br />
<br />Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2980857520730697193.post-80731241228298433872014-06-17T13:46:00.004+02:002014-06-17T13:55:21.721+02:00UNA CONSELLERIA ENTRE EL SIGIL I EL CINISME<span style="font-size: large;"><span itemprop="articleBody"><span class="autor" itemprop="author"> [Diario de Mallorca, 17/06/2014]</span></span></span><br />
<br />
<br />
<span style="font-size: large;"><span itemprop="articleBody"><span class="autor" itemprop="author">Gaspar Nicolau, Bartomeu Cañellas i Miquel Sbert </span></span></span><br />
<br />
<span style="font-size: large;"><span itemprop="articleBody">"Aquest juny passat, de manera sobtada i
gairebé d´amagat, ha comparegut al web de l´Institut d´Avaluació i
Qualitat del Sistema Educatiu de les Illes Balears (IAQSE) l´informe
executiu de l´avaluació de diagnòstic 2012-2013. Es tracta d´un informe
preceptiu referit a l´avaluació diagnòstica que va dissenyar, elaborar i
aplicar, però no analitzar, l´equip responsable de d´Institut fins el
juny de 2013, data de la dimissió del director d´aquell moment..."</span></span><br />
<br />
<span style="font-size: large;">Per a llegir l'article:</span><br />
<br />
<span style="font-size: large;"><a href="http://www.diariodemallorca.es/opinion/2014/06/17/conselleria-sigil-i-cinisme/940524.html">"Una consellleria entre el sigil i el cinisme"</a></span>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2980857520730697193.post-26188560155921431602014-06-17T13:19:00.003+02:002014-06-17T13:28:42.720+02:00La peor injusticia parece justa sin serlo<span itemprop="articleBody" style="font-size: large;">Joan Riera (DM, 15/06/2014) </span><br />
<span itemprop="articleBody" style="font-size: large;">Lo escribió Platón hace 2.400 años: "La obra maestra de la injusticia es
parecer justo sin serlo". Una muestra de flagrante injusticia es tratar
de distinta forma situaciones idénticas... ¡No! Este no artículo no
habla de la sentencia del Tribunal Superior de Justicia sobre la
compatibilidad de José Ramón Bauzá y sus variados negocios con la
presidencia del Govern. Aunque podría serlo. Ni la compara con la de
Aina Salom. Aunque podría hacerlo. Este es un artículo sobre la
conselleria de Educación que comanda Guillem Estarellas, con Juana María
Camps como actriz secundaria....</span><br />
<span itemprop="articleBody" style="font-size: large;"><br /></span>
<span itemprop="articleBody" style="font-size: large;">Per a llegir l'article:</span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;"><a href="http://www.diariodemallorca.es/mallorca/2014/06/15/peor-injusticia-parece-justa-serlo/940152.html">"La peor injusticia parece justa sin serlo"</a></span><br />
<br />Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2980857520730697193.post-56172669138836126782014-06-14T17:13:00.001+02:002014-06-18T17:31:03.946+02:00ENTREVISTA AL PRESIDENT 'ADIDE<h1 itemprop="headline">
José Manuel Bar: «Este curso solo nos hemos podido dedicar al TIL»</h1>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-XWaEEDXBeZg/U5xmeafoTAI/AAAAAAAAAKk/eJ8SiIabmyw/s1600/bar.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/-XWaEEDXBeZg/U5xmeafoTAI/AAAAAAAAAKk/eJ8SiIabmyw/s1600/bar.jpg" /></a></div>
<h2 itemprop="description">
El inspector acusa a la conselleria de
Educación de presionar a los inspectores y de ignorar los informes con
conclusiones que no le gustan.</h2>
<h2 itemprop="description">
<span style="font-size: small;"><span itemprop="articleBody">Presidente de la Asociación de Inspectores
de Educación de Balears (Adide). Nacido en Vigo hace 58 años, José
Manuel Bar llegó a Ibiza para trabajar como inspector de educación en
1990 y desde hace unas semanas es presidente de la Asociación de
Inspectores de Educación de Balears. Afiliado al PSOE, ha sido director
insular de la Administración del Estado y diputado en el Congreso,
asegura que tiene «aparcada» la actividad política.</span></span></h2>
<a href="http://www.diariodeibiza.es/pitiuses-balears/2014/06/13/jose-manuel-bar-curso-hemos/700417.html">L'entrevista completa</a>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2980857520730697193.post-7859883684119950612014-06-13T13:27:00.001+02:002014-06-13T13:42:58.032+02:00EL CONFLICTE EDUCATIU<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<b>LA NOTÍCIA SOBRE EL CONFLICTE EDUCATIU EN ELS DIARIS</b></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<b> </b> </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-8caixdRosOM/U5rjG4R6aVI/AAAAAAAAAHs/ifJcQcfI2ps/s1600/PLataformaAntiTIL.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/-8caixdRosOM/U5rjG4R6aVI/AAAAAAAAAHs/ifJcQcfI2ps/s1600/PLataformaAntiTIL.jpg" height="179" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<a href="http://www.arabalears.cat/balears/claustres-obligara-Educacio-imposar-TIL_0_1156084498.html">Enllaç a la notícia a Ara Balears</a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div style="text-align: center;">
<a href="http://www.diariodemallorca.es/mallorca/2014/06/13/satse-conselleria-lecturas-diferentes-auto/939733.html">Enllaç a la notícia del DM digital</a><br />
<a href="http://dbalears.cat/actualitat/balears/stei-dura-barra-els-inspectors-coaccionin-amenacin-docents.html">Enllaç a la notícia en el diariBalears</a><br />
<a href="http://ultimahora.es/mallorca/noticias/local/2014/126358/comunidad-educativa-contraataca-recursos-ante-tsjb-para-paralizar-til.html">Enllaç a la notícia en diari UH</a><br />
<a href="http://www.elmundo.es/baleares/2014/06/12/5399e0c1e2704eea098b458e.html">Enllaç a la notícia del recurs contra TIL a El Mundo</a><br />
<a href="http://www.elmundo.es/baleares/2014/06/12/5399820922601d0d388b457f.html">Enllaç a la notícia que l'Stei prendra mesures legals contra el inspectors a El Mundo </a></div>
<br />Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2980857520730697193.post-39209332273909794872014-06-12T13:46:00.001+02:002014-06-14T13:28:32.386+02:00INFORME SOBRE VOTACIONS<span style="font-size: small;">En relació a les qüestions plantejades pel que fa al procés d’aprovació dels Projectes TIL als<br />centres escolars públics, i concretament<br />Possibilitat de votació secreta als claustres.<br />Possibilitat d’abstenció dels membres dels claustres<br />Obligació de motivar el vot<br />Obligació d’aprovar el PTIL</span><br />
<span style="font-size: small;"><br /></span>
<span style="font-size: small;">Per a llegir: </span><br />
<span style="font-size: small;"> </span><br />
<a href="http://issuu.com/adideillesbalears/docs/ptil_i_votacions_claustre_final">VOTACIONS EN ELS CLAUSTRES</a>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2980857520730697193.post-44599179807199396462014-06-11T23:08:00.002+02:002014-06-12T08:24:51.112+02:00Aprovació projectes TIL<span style="font-size: large;"><b>L'ordre TIL del 9 de maig obliga als centres a l'elaboració i aprovació d'un nou Projecte TIL. Aquestes són unes orientacions relatives al procediment d'aprovació.</b></span><br />
<br />
<span style="font-size: large;">Pitja aquí:</span><br />
<span style="font-size: large;"><a href="http://issuu.com/adideillesbalears/docs/proces_projectes_til_10-06-14" target="_blank">Procés aprovació TIL</a></span><br />
<br />Unknownnoreply@blogger.com