dijous, 30 d’abril del 2015

L’educació a les Illes Balears: Mai més

El dia 24 de maig estam citats per elegir un nou govern. Ara és el moment idoni per reflexionar
sobre les actuacions en matèria educativa d’aquests darrers quatre anys.
.
Una de les poques virtuts d’aquesta legislatura, en matèria educativa, ha estat la de fixar les línies vermelles que mai han de ser traspassades. Si sabem el que mai s’ha de tornar fer podrem construir amb més eficàcia el futur de l’educació a la nostra societat.
.
Mai més es pot tornar generalitzar a tot l’ensenyament un projecte sense comptar amb els recursos necessaris, sense l’experimentació i el debat previ i sense el consens amb tota la comunitat educativa. Governar en matèria educativa no significa aplicar el programa electoral del partit guanyador, sinó dialogar cercant complicitats, recollir l’opinió dels experts i modular la seva posada en marxa per afavorir la formació dels alumnes i evitar, al màxim, les disfuncions.
Mai més es pot legislar contra una determinada cultura. Sempre s’ha d’afavorir el foment i el coneixement de tots els elements culturals d’un país. Els alumnes han de beneficiar-se de la riquesa cultural de la nostra terra i, per això quan finalitzen l’ensenyament obligatori han de conèixer la cultura i la llengua pròpia a un nivell semblant a la cultura i la llengua de tot l’Estat. I aquest fet no s’ha d’interpretar com un entrebanc, sinó com una riquesa i un privilegi cultural en la formació dels joves del país.
Mai més es pot implantar l’ensenyament en llengües estrangeres sense disposar dels recursos necessaris, d’un pla de formació adreçat als docents i de la corresponent autonomia del centre. Mai a costa de la rebaixa dels continguts de les assignatures. L’èxit escolar i la disminució de la taxa d’abandonament dels estudis han de ser els objectius prioritaris de l’ensenyament en aquestes illes. I aquests objectius han de ser compatibles amb el necessari aprenentatge de les llengües estrangeres.
Mai més es poden emprar els expedients disciplinaris contra el professorat per motius d’estratègia política. La cultura, l’educació no es pot fomentar a partir d’un clima d’inseguretat i de coacció, ja que l’única cosa que provoca és l’enfrontament. El govern ha de donar confiança i formació als equips directius i professors perquè desenvolupin els programes de les matèries i gestionin adequadament els centres.
Mai més s’ha d’impulsar des del govern una campanya de desprestigi contra el professorat, acusant-lo de fer política a les aules i de ser l’únic responsable del fracàs escolar dels alumnes. Educar és una tasca complexa, molt difícil i requereix, per tant, de l’ajut de tothom; pares, mares, administració i societat civil.
Mai més s’han de desenvolupar polítiques de personal basades en l’abús de poder. Els concursos han de ser públics regulats d’acord amb les normes i amb la transparència suficient per acabar amb les pràctiques clientelars en l’administració.
Mai més s’han de resoldre convocatòries de directors sense tenir en compte l’opinió de la comunitat educativa del centre. Aplicar la normativa no ha de ser sinònim de triar a la persona que vulgui l’administració sinó que ha de ser una garantía per anomenar a la persona més capacitada professionalment per dirigir un centre.
Mai més s’ha de cessar arbitràriament tot el col·lectiu d’inspectors accidentals d’educació i mai més s’han de convocar concursos d’inspectors sense complir amb els requisits legals establerts. L’anulació de l’anterior convocatòria ha provocat que el departament d’inspecció es trobi amb una precarietat laboral inacceptable que agreuja la difícil problemàtica de la implantació de la Llei d’Educació (LOMCE).
La necessària autonomia de centre ha d’anar acompanyada d’una política d’avaluació, control i assessorament per part del departament d’inspecció i aquestes actuacions només es poden dur a terme si es compta amb els recursos humans adients. La selecció per aquesta delicada tasca s’ha de realitzar amb el millor mecanisme i aquest és el del concurs-oposició.
.
En definitiva, ADIDE exigeix una administració que treballi juntament amb els professionals de l’ensenyament per aconseguir una educació de qualitat per a tots els alumnes de les Illes Balears.
Només des del consens, el diàleg, l’esforç, l’exigència, el rigor i el pacte educatiu es podrà edificar un model que permeti una societat competitiva, moderna i feliç.
.
Aquest ha de ser el repte que s’ha d’assumir governi qui governi.
.
Manel Bar, president d’ADIDE ILLES BALEARS (Associació d’Inspectors d’educació de les Illes Balears)