dimarts, 3 de març del 2015

Cap a una llei d'educació estable

Segurament que els greus problemes de l'educació del nostre país no se solucionen només amb lleis, però l'impacte que la llei Wert està causant en el sistema educatiu és tan considerable que potser la màxima de Romanones "Vosotros haced las leyes que yo haré los reglamentos" no es compleix amb exactitud en l'actualitat.
Cada vegada més gent veim més clar que necessitam una llei estable que no canviï cada quatre anys com ha passat en els darrers 25 anys, en què cada govern ha fet la seva llei d'educació. Si seguim així, segur que és impossible que l'ensenyament millori. Alumnat, famílies i docents han patit uns canvis normatius que per molt que prometien una millora de la qualitat de l'educació, cap ho ha aconseguit, sinó, ben al contrari, l'han empitjorada.
En relació a tot això em faig diverses preguntes: Per què canvien tant les lleis educatives? Per què no encerten cap d'aquestes a millorar l'educació?
Les lleis canvien tant perquè l'article 27 de la Constitució és massa flexible i permet lectures diferents segons qui governi. Des de la democràcia cap aquí hem tengut una alternança de governs que defensen un model educatiu ben diferent i tots els canvis que han realitzat s'han ajustat als termes de l'article 27.
Per altra banda, encara que tothom ho predica, no s'ha aconseguit un pacte d'Estat que estableixi l'equilibri i la permanència d'una llei estable. Si la causa que no hi ha un pacte d'Estat és l'article 27, s'haurà de canviar la Constitució i deixar ben fitades les bases d'un sistema educatiu més perdurable.
Respecte a la segona qüestió, no és de fàcil resposta. Totes les lleis que conec presenten com a finalitat la millora de la qualitat, de manera molt precisa en el preàmbul, però després aquesta es difumina en un articulat que no encerta a establir mesures contundents de canvi en positiu o, si se n'estableix alguna, després la manca de pressupost fa que la mesura no s'implementi.
Per aconseguir una millora en la seva qualitat s'ha d’invertir més en educació. Actualment estam sobre el 4,5% en l’àmbit de l'Estat i, com a mínim, hauríem d'arribar al 6%. A les Illes Balears no arribam al 3%.
A més de l'estabilitat del sistema educatiu, que és condició prèvia, les potes de la millora passen per fer un currículum més flexible, per establir una autonomia real dels centres i per aconseguir una capacitació efectiva dels directius i docents.
Si volem "els millors centres escolars amb el millors docents", totes les mesures afegides no tendran efecte si no es donen aquestes quatre condicions anteriors. 
Pere Carrió Villalonga