Per Joan Amorós i Salinas
Les matemàtiques
estan tan lligades a l’univers i a la vida que tot allò que ens
ensenyen al llarg de la nostra escolarització té una aplicació
pràctica, encara que per desgràcia no tots hem tingut la sort de
rebre el corresponent ensenyament per part d’un docent amb una
pedagogia adequada i funcional.
Recordareu que
pels anys 80, les matemàtiques de l’EGB repetien en diversos
cursos el concepte d’intersecció de conjunts. Recordareu aquells
dos cercles que representaven dos conjunts, sempre anomenats A i B, i
una zona comuna, on els dos conjunts s’unien, que era coneguda com
a zona d’intersecció i que estava pintada d’un altre color.
Aquesta era la zona mútua, la zona on estaven presents els elements
comuns als dos grups o conjunts.
Volem rescatar
aquest concepte, que si bé el tenim assimilat dins els nostres
coneixements, a vegades se’ns extravia formant part d’un bosc que
no veiem per culpa d’un arbre. I el farem servir per fer veure el
que es pretén amb el document de consens educatiu d’Illes per un
Pacte.
Considerarem
cadascuna de les, aproximadament, trenta entitats que formen part
d’aquesta plataforma, com a trenta conjunts. Són grups diferents
perquè cadascú d’ells té unes reivindicacions, una visió del
món educatiu i unes propostes distintes. Aquestes associacions (ja
siguin assemblees, organitzacions, entitats, cercles, etc.), però,
tenen punts en comú, punts d’unió, punts d’intersecció.
Evidentment, és més senzill trobar la intersecció entre dos grups
(A i B), com ens exposaven gràficament en aquells llibres dels
vuitanta, que entre una trentena d’associacions. La zona pintada
com a intersecció serà, evidentment, més reduïda. Aquest espai és
un mínim comú, tot emprant un altre concepte. No obstant això,
aquesta major dificultat implica un major mèrit quant a la
composició d’aquest nou conjunt intersecció. Diríem que és un
mínim comú de màxim esforç. I aquest fet té molta importància.
Per això,
aquesta intersecció serà el punt de partida, el document de mínims,
d’allò en què coincidim tots els implicats en educació. A partir
d’aquí, els diferents sectors hauran de seguir desenvolupant els
seus pensaments, les seues reivindicacions i aquelles propostes que
considerin necessàries, incompletes o amb poca concreció.
El que no podem
fer és que aquest conjunt intersecció es transformi en conjunt
buit, un conjunt amb zero elements, amb motiu de no haver-hi
coincidències entre les diferents entitats. De veritat no hi ha cap
punt de contacte entre algunes de les plataformes que han format part
del procés d’Illes per un Pacte? Pensam que no és així. Pensam
que s’estan confonent conceptes. Per què? Dues opcions: o no s’ha
explicat d’una forma adequada o no s’ha entès correctament. Siga
com siga, encara estam a temps de trobar una solució.
Ningú vol fer
d’aquest document una mena d’escriptura sagrada que marcarà
l’esdevenir educatiu de les nostres illes. Ningú pensa que es
produirà un miracle i a partir d’aquest moment tot millorarà
sense problemes. Aquest només és un punt de partida. Humil, però
necessari. I a partir d’aquí, avaluarem, revisarem i seguirem
parlant-ne, d’educació. Millorarem el document amb la presència
de tot aquell que ho desitgi. A banda, cada entitat, cada assemblea,
cada associació, haurà de seguir desenvolupant les seues propostes
basant-se en els seus ideals. Una cosa no lleva l’altra.
Els grans
atletes també varen començar a caminar amb dificultats, com
qualsevol aprenent. Aprenguem a caminar amb una mentalitat
constructiva. Basem-nos amb allò que ens uneix, en les nostres
interseccions i no ens deixem arrossegar cap a un conjunt buit que
només afavorirà a aquells que no els interessa l’educació.
