El Pacte per les Illes recull ara les esmenes, que es discutiran en ple dia 14 de març
MERCÈ
PINYA Palma | Actualitzada el 14/02/2015 00:00
TAULA RODONA El Pacte per les Illes
organitzà ahir una taula rodona moderada per Pere Carrió i amb la
intervenció de Manel Perelló, Joan Amorós i Jaume Mascaró Pons.
La participació del públic fou animada i fonamental per obrir
encara més el procés. / ISAAC BUJ
La comunitat
educativa de les Illes Balears ha transformat la lluita contra les
polítiques de Bauzá i Wert en un procés constructiu que vol
desembocar en un document de bases per fer una futura llei d’educació
a les Illes Balears. El procés fa mesos [anys, en el cas menorquí]
que es gesta i el debat també ha fet trepitjar calls. La plataforma
Crida en surt per desacords insalvables i, en canvi, l’Assemblea de
Docents ha aconseguit retardar un mes la posada en comú de les
esmenes al document consensuat aquest gener. L’STEI, molt crític,
es reuní ahir amb els impulsors del Pacte per acostar posicions
després que aquesta setmana ha comunicat que “ha de tenir la
possibilitat de participar plenament en la redacció del Pacte per
l’Educació.”
Emperò, què
diu el document? Quines són les crítiques principals? Aquí, una
selecció del que diu l’esborrany i d’algunes de les esmenes que
s’han recollit fins ara, en un procés que continua obert i que
s’acabarà de debatre el proper 14 de març abans de ser presentat
als partits polítics perquè puguin incloure les propostes en els
programes electorals. El calendari apressa.
Escola
pública, i laica?
El
document no parla, de moment, de la laïcitat a l’escola
El document del
Pacte parla de l’educació com a servei públic basat en l’equitat
i la qualitat. “Que l’escola sostinguda amb fons públics sigui
universal, que prengui com a fonament la igualtat i l’equiptat i
ofereixi una educació de qualitat, oberta realment a tothom, sense
cap tipus de discriminació”, diu el text. En les esmenes
presentades per l’Associació de Directors de Secundària es parla
també d’afegir-hi “garantir que tothom qui ho vulgui pugui
accedir a una plaça escolar pública laica”. MenorcaEdu21 va més
enllà, tot i que es manté a destacar la voluntat i no
l’obligatorietat, i demana una referència a l’accés, “si així
ho vol, a l’educació pública, laica, de qualitat i en català”.
Més
paper per als alumnes
Des
d’intervenir en la presa de decisions fins al treball cooperatiu
Tot i que una de
les crítiques de la plataforma Crida a l’hora d’argumentar la
seva retirada del procés del Pacte per les Illes fou, precisament,
que no s’ha sabut fer partícips els estudiants a l’hora de
redactar l’esborrany que ara mateix és objecte d’esmenes, el
document parla de la necessitat d’escoltar i fomentar les veus dels
infants dels joves. “Es tracta d’ensenyar a participar
participant”, diu el text. Es pretén que els alumnes passin a
formar part de la presa de decisions que afecten el centre i també
potenciar-los el “sentiment de grup i de responsabilitat comuna”.
Model
lingüístic ambigu
Diferents
col·lectius demanen més concreció pel que fa al català
“Cada centre
escolar elaborarà el seu projecte lingüístic de centre en el marc
de la seva autonomia i en funció de diferents variables contextuals:
llengua de l’alumnat, resultats de les avaluacions internes i
externes, entorn del centre, etcètera. L’objectiu és aconseguir
que l’alumnat assoleixi una competència similar en les dues
llengües oficials en acabar els estudis obligatoris (...). Sempre
tindrà un tractament preferent la llengua pròpia de les Illes
Balears (...). En aquest sentit, es considerarà la situació de la
llengua catalana com a minoritzada i no normalitzada”. És el que
exposa el document del Pacte. Tot i que exposa que el català tindrà
un tractament “preferent”, evita concretar, fer referència a
percentatges concrets o esmentar la normativa vigent, el Decret de
Mínims. Les crítiques de l’STEI i de Crida, fora del procés, van
per aquí. També és el cas d’algunes assemblees de centre, que
han transmès que el model que es proposa és ambigu. Des del Pacte
diuen que “és un document de bases”.
Carrera
docent
El
professorat es classificaria en quatre nivells diferents
Els docents es
dividirien en nivells segons la seva experiència “La carrera
docent s’estructurarà en quatre nivells: novell, aprenent, avançat
i expert”, associant també experiència i salari, diu el Pacte.
Igualment, es promouran avaluacions (multinivell, internes i
externes) periòdiques i obligatòries del professorat i dels
centres. Aquesta és una de les qüestions que més suspicàcies ha
generat entre el col·lectiu docent, que pel que fa a l’Assemblea,
encara s’ha de definir. L’STEI considera que la classificació en
grups dels docents suposaria una “precarització de la majoria de
les places”.
Directors
més forts?
Sindicats
qüestionen les atribucions en provisió de places
El document
defineix les atribucions de la funció directiva, que comporta el
nomenament i cessament dels altres òrgans unipersonals de direcció
i coordinació, prèvia comunicació al consell escolar i claustre;
assignar al professorat altres responsabilitats de gestió i
coordinació, entre d’altres. Emperò la que ha estat objecte de
més crítiques és la d’intervenir en els procediments de provisió
de places per concurs específic i de provisió especial en comissió
de serveis. Des del sindicat UOB creuen que “en un model d’escola
pública no és acceptable que el director intervingui en el procés
de provisió de places”, i apunten que la proposta “coincideix
amb la LOMQE”. L’STEI apunta a més que aquest punt suposaria
seleccionar els docents “al marge dels barems públics”, fet que
podria afavorir pràctiques “poc transparents”.