Segurament que els greus problemes de l'educació
del nostre país no se solucionen només amb lleis, però l'impacte que la llei
Wert està causant en el sistema educatiu és tan considerable que potser la
màxima de Romanones "Vosotros haced las leyes que yo haré los
reglamentos" no es compleix amb exactitud en l'actualitat.
Cada vegada més gent veim més clar que necessitam una llei estable
que no canviï cada quatre anys com ha passat en els darrers 25 anys, en què
cada govern ha fet la seva llei d'educació. Si seguim així, segur que és
impossible que l'ensenyament millori. Alumnat, famílies i docents han patit uns
canvis normatius que per molt que prometien una millora de la qualitat de
l'educació, cap ho ha aconseguit, sinó, ben al contrari, l'han empitjorada.
En relació a tot això em faig diverses preguntes: Per què canvien
tant les lleis educatives? Per què no encerten cap d'aquestes a millorar
l'educació?
Les lleis canvien tant perquè l'article 27 de la Constitució és
massa flexible i permet lectures diferents segons qui governi. Des de la
democràcia cap aquí hem tengut una alternança de governs que defensen un model
educatiu ben diferent i tots els canvis que han realitzat s'han ajustat als
termes de l'article 27.
Per altra banda, encara que tothom ho predica, no s'ha aconseguit
un pacte d'Estat que estableixi l'equilibri i la permanència d'una llei
estable. Si la causa que no hi ha un pacte d'Estat és l'article 27, s'haurà de canviar
la Constitució i deixar ben fitades les bases d'un sistema educatiu més
perdurable.
Respecte a la segona qüestió, no és de fàcil resposta. Totes les
lleis que conec presenten com a finalitat la millora de la qualitat, de manera
molt precisa en el preàmbul, però després aquesta es difumina en un articulat
que no encerta a establir mesures contundents de canvi en positiu o, si se
n'estableix alguna, després la manca de pressupost fa que la mesura no
s'implementi.
Per aconseguir una millora en la seva qualitat s'ha d’invertir més
en educació. Actualment estam sobre el 4,5% en l’àmbit de l'Estat i, com a
mínim, hauríem d'arribar al 6%. A les Illes Balears no arribam al 3%.
A més de l'estabilitat del sistema educatiu, que és condició
prèvia, les potes de la millora passen per fer un currículum més flexible, per
establir una autonomia real dels centres i per aconseguir una capacitació
efectiva dels directius i docents.
Si volem "els millors centres escolars amb el millors
docents", totes les mesures afegides no tendran efecte si no es donen
aquestes quatre condicions anteriors.
Pere Carrió Villalonga