PILAR BENEJAM
Quina educació volem?
Aquesta pregunta titula el nou llibre(*) de Pilar Benejam, mestra i pedagoga
que al llarg de la seva carrera professional s'ha guanyat la definició de
"mestra de mestres". Benejam té ara 77 anys i ha volgut compartir amb
aquesta obra la seva visió sobre la professió de mestre des de l'òptica que li
dóna la seva llarga experiència.
La societat ha evolucionat ràpidament en les últimes dècades i
especialment en els últims anys. Creu que l'educació ha evolucionat a la
mateixa velocitat? Com valora aquesta evolució?
És cert que si mirem enrere, per exemple a la meva etapa d'estudiant, hi ha
moltes coses que han millorat. Ara tothom s'ha d'escolaritzar i hi ha una
formació obligatòria fins als 16 anys.
Queda pendent que el sistema prengui qualitat. No vol dir que no hi hagi
mestres excel·lents i centres molt bons. Però al sistema, com a sistema, li
falta qualitat.
Sabem que no s'ha de generalitzar, però s'atreviria a fer una
radiografia dels mestres actuals?
Entre els mestres, com en qualsevol professió, hi ha de tot. Jo m'atreviria
a fer una radiografia de la formació del professorat. La culpa de la manca de
qualitat del sistema està repartida. No hi ha dubte que un mateix, encara que
el formin malament, arriba un moment que és conscient de la seva obligació i de
la seva ètica professional i el que no li han ensenyat ho aprèn. Però d'altra
banda, la universitat no ha acabat d'entendre què significa preparar gent per
exercir una professió. Tenen molt clar què és preparar gent per a la
investigació o el coneixement. Però no tenen clar que en una professió, a més
de saber s'ha de saber fer.
Quines qualitats hauria de reunir un bon professor?
Hi ha tres coses molt importants. La primera és que el mestre ha d'estar
convençut de la importància del seu treball, de la dignitat de la professió. Hi
ha molta gent que veu la professió de mestre com una cosa menor quan en
realitat és d'una extraordinària repercussió social i dignitat, perquè formar els
futurs ciutadans d'una societat democràtica no és dir poc. La segona cosa que
ha de tenir un mestre és un gran rigor amb el coneixement, ganes de saber,
perquè només ensenya bé aquell que sempre aprèn. I ha d'aprendre tant la teoria
com la pràctica. Ha de seguir els progressos que fa la ciència i la reflexió,
però també ha de reflexionar sobre la pràctica, perquè teoria i pràctica no es
poden separar. I la tercera cosa és que educar és un acte de respecte i estima
pels alumnes, no és només posar notes i exàmens.
Creu que la formació que reben els professors actualment és
l'adequada?
La formació de mestres actual és una formació universitària basada en
crèdits i la suma de crèdits no pot ser igual a tot. És una formació molt
acadèmica en què teoria i pràctica estan separades, quan en realitat saber i
saber fer són les dues cares d'un mateixa moneda.
I com veu els alumnes d'avui?
Els alumnes sempre han estat difícils i fàcils. No crec que ara siguin més
difícils que abans. L'educació mai ha estat fàcil i calen professors que
sàpiguen molt bé el que fan. A vegades la gent creu que educar és anar a classe
i explicar el que el professor sap. Jo crec que el mestre ha d'anar a classe a
treballar el que els alumnes necessiten. I ho ha de fer d'una manera que enganxi,
que atregui, que entusiasmi als alumnes. Quan el professor està entusiasmat,
els alumnes s'entusiasmen.
Podríem resumir que la motivació és bàsica a l'hora d'ensenyar?
Els alumnes sempre volen aprendre. Ara bé, volen aprendre el que per a ells
és interessant, i un professional de l'ensenyament és el que ho sap fer
interessant.
Sembla que un professional de l'ensenyament pot ser qualsevol. Un pare una mica
il·lustrat pot fer el que ara fan molts professors. Aleshores, què és la
professió? La professió és fer de tal manera que els alumnes vulguin i puguin
aprendre.
Però despertar l'interès dels alumnes no és fàcil.
La culpa és d'uns programes infumables (amb perdó de l'expressió). Aquests
programes no es poden fer. Creure que els alumnes aprendran en un any tot el
que tu has après a la vida és absurd. Passar per les lliçons com si un fos a
cavall només condueix a l'oblit. S'examinen, aboquen tot allò que han estudiat
i ho obliden.
Quina seria l'alternativa a aquests programes?
És millor treballar uns pocs temes fonamentals, ben treballats, a fons. A
més, com tot es relaciona amb tot, quan es treballen bé els temes fonamentals
d'una matèria, s'afegeixen experiències, se surt al carrer, es fan excursions …
resulta que s'aprenen moltes més coses.
També cal treballar des de petits les responsabilitats i obligacions. A
l'escola es fa amb petites tasques, com tenir cura dels peixos, repartir les
fulles, etc. Tothom participa i té una obligació i una responsabilitat.
Vostè també ha apuntat a la responsabilitat dels mestres a l'hora
d'educar als ciutadans d'una societat democràtica. Creu que s'estan fent bé les
coses en aquest sentit?
Si realment eduquem per a una societat democràtica, tota persona té un vot.
L'educació general bàsica és la que se suposa que es dóna a tots els ciutadans
perquè votin de forma entenimentada.. Perquè en cas contrari voldrà dir que no
es creu en la democràcia o que la democràcia no té salut. Per tant, l'educació
general bàsica ha de servir perquè totes les persones que tenen el poder i l'exerceixen
amb el seu vot, tinguin una formació, una educació. Si tothom tingués clar
això, sabrien que en l'educació general bàsica fins als 16 anys han de formar
persones que sàpiguen pensar, triar, decidir, que sàpiguen viure amb els altres
i dialogar, que sàpiguen que s'han de comprometre i que han de participar.
En resum, ¿quina seria la clau per aconseguir l'educació que volem?
Una educació general bàsica de qualitat. S'han de formar persones que
sàpiguen dialogar com a base de la igualtat. Si saps escoltar i dialogar vol
dir que creus que les idees dels altres poden ser tan interessants i
autèntiques com les teves. La base és el respecte als altres i en això és
important l'exemple de la família i dels mestres.
(*) Quina educació volem? de Pilar Benejam
Arguimbau. Editorial: Associació de Mestres Rosa Sensat | Col·lecció:
Referents, 6 | Any: 2014 | Pàgines: 157 | Idioma: Català.