JAUME MASCARÓ PONS
Ja no és notícia que hi ha un procés en marxa per
acordar un document que serveixi de base per a un gran pacte per
l'educació a les Illes Balears. Tampoc és nou que el document base,
elaborat per un conjunt de col·lectius de Mallorca, Menorca i les Illes
Pitiüses, que ha començat a circular per la xarxa, ha estat objecte
d'observacions crítiques per part de grups de posicions polítiques
clarament contraposades. Per uns sembla una maniobra encoberta d'entrar
en el procés preelectoral, creant un front anti-PP, tot just pocs mesos
abans de les eleccions autonòmiques, en un tema que ha estat altament
conflictiu en aquesta legislatura. Per altres seria tot el contrari, un
pacte polític d'inspiració neoliberal que serviria per desactivar les
reivindicacions de la comunitat educativa, en especial dels moviments de
professors o, fins i tot, s'ha insinuat que podria ser una plataforma
de les ambicions 'polítiques' d'uns quants.
Seria
fàcil caure en la temptació de pensar que, ja que les crítiques vénen de
cada banda, açò voldria dir que anam bé, que, en el fons, les posicions
defensades en el document ocupen una centralitat moderada, i que açò és
la posició ideal per a un pacte, que hauria de fer confluir en un acord
ampli persones que parteixen, probablement, de posicions i enfocaments
diversos i, fins i tot, contraposats a l'origen. I també seria massa
fàcil desqualificar algunes de les crítiques mostrant que provenen de
gent que també se les podrien aplicar a si mateixos...
Però NO és així. NO ÉS AIXÒ, AMICS!! Crec que és un error greu pensar
que l'objectiu del pacte és trobar un punt mitjà de confluència moderada
entre les actuals posicions polítiques sobre l'educació. El pacte NO ÉS
PRIMÀRIAMENT UN ACORD POLÍTIC, sinó UNA PROPOSTA D'UN GRAN ACORD SOCIAL
PER L'ÈXIT EDUCATIU. L'acord polític en seria una conseqüència
instrumental, allò que faria possible l'aplicació pràctica dels criteris
del PACTE. Entès d'aquesta manera, el Pacte per l'Educació proposa,
primer de tot, una perspectiva nova sobre l'educació a la nostra
societat i, en aquest sentit, el Pacte no representa un acte de
moderació, sinó tot el contrari, significa la voluntat d'un canvi de
model educatiu, el que ha de conduir a l'èxit i el que ha d'evitar
l'actual fracàs escolar. Si hagués de resumir en poques paraules i de
manera esquemàtica aquesta nova perspectiva, que és el fonament de la
proposta de pacte, diria que és posar com a element central el procés de
l'aprenentatge, en lloc de la dinàmica de l'ensenyament. Això significa
que el subjecte del sistema educatiu són els alumnes. Això significa
reclamar de TOTS els agents socials implicats en el procés educatiu
(famílies, societat civil, ensenyants, administració...) l'esforç de
pensar i acceptar uns criteris compartits per assolir aquest objectiu
d'aconseguir l'èxit educatiu. En aquest procés, és fonamental disposar
d'un diagnòstic rigorós i clar de la situació, és important prestigiar
el treball professional de mestres i docents, és indispensable
aconseguir que les famílies se sentin part real de l'activitat
educativa... L'increment de recursos, la millora de les condicions de
treball dels ensenyants, la millora de les condicions materials dels
centres, són condicions necessàries, però no suficients. En aquest
esforç d'un canvi de model, certament, s’hauran de replantejar coses que
poden forçar canvis en la situació actual i, per tant, és un bon
criteri adoptar les mesures transitòries que facin falta, per arribar
als objectius que es desitgen sense que ningú en surti perjudicat.
Però això reclama posar-se d'acord en algunes qüestions bàsiques. N'hem
assenyalat quatre a la introducció del nostre document, com a criteris
de partida: l'educació com a servei públic, basat en l'equitat i la
qualitat; la implicació de la societat, de tots els agents socials, en
la construcció del model educatiu; l'adequació al context social i
cultural; i la necessitat d'un marc estable per a la seva aplicació.
Els que hem treballat i ens sentim implicats en aquest procés de pacte
per l'educació esperam dels polítics que donin la paraula a la gent que
viu els problemes, que deixin de legislar en funció d'interessos
partidaris, i que acceptin un marc de treball de llarga perspectiva i no
de mesures de curt abast. Crec que ningú creu que apostar per un canvi
en el sistema educatiu sigui fàcil, ni ràpid. I per això el document que
s'està elaborant no és el punt final, és un punt de partida que haurà
de ser corregit, matisat, revisat moltes vegades, i ha de recollir
encara les aportacions de molta gent, que voldríem que s’incorporàs a la
dinàmica del Pacte. Però el que no pot esperar és començar ja a fer
camí.
El Pacte per l'Educació no és una plataforma
reivindicativa, no és un moviment polític en el qual domina un criteri
ideològic homogeni, és la confluència, des de la diversitat, en uns
objectius compartits orientats a aconseguir en la nostra societat l'èxit
educatiu, que és la condició primera d'una societat millor.