sobre les actuacions en matèria educativa d’aquests darrers quatre anys.
.
Una de les poques virtuts d’aquesta legislatura, en matèria educativa, ha estat la de fixar les línies vermelles que mai han de ser traspassades. Si sabem el que mai s’ha de tornar fer podrem construir amb més eficàcia el futur de l’educació a la nostra societat.
.
Mai més es pot
tornar generalitzar a tot l’ensenyament un projecte sense comptar amb els
recursos necessaris, sense l’experimentació i el debat previ i sense el consens
amb tota la comunitat educativa. Governar en matèria educativa no significa
aplicar el programa electoral del partit guanyador, sinó dialogar cercant
complicitats, recollir l’opinió dels experts i modular la seva posada en marxa
per afavorir la formació dels alumnes i evitar, al màxim, les disfuncions.
Mai més es pot
legislar contra una determinada cultura. Sempre s’ha d’afavorir el foment i el
coneixement de tots els elements culturals d’un país. Els alumnes han de
beneficiar-se de la riquesa cultural de la nostra terra i, per això quan
finalitzen l’ensenyament obligatori han de conèixer la cultura i la llengua
pròpia a un nivell semblant a la cultura i la llengua de tot l’Estat. I aquest
fet no s’ha d’interpretar com un entrebanc, sinó com una riquesa i un privilegi
cultural en la formació dels joves del país.
Mai més es pot
implantar l’ensenyament en llengües estrangeres sense disposar dels recursos
necessaris, d’un pla de formació adreçat als docents i de la corresponent
autonomia del centre. Mai a costa de la rebaixa dels continguts de les
assignatures. L’èxit escolar i la disminució de la taxa d’abandonament dels
estudis han de ser els objectius prioritaris de l’ensenyament en aquestes
illes. I aquests objectius han de ser compatibles amb el necessari aprenentatge
de les llengües estrangeres.
Mai més es poden
emprar els expedients disciplinaris contra el professorat per motius
d’estratègia política. La cultura, l’educació no es pot fomentar a partir d’un
clima d’inseguretat i de coacció, ja que l’única cosa que provoca és
l’enfrontament. El govern ha de donar confiança i formació als equips directius
i professors perquè desenvolupin els programes de les matèries i gestionin
adequadament els centres.
Mai més s’ha
d’impulsar des del govern una campanya de desprestigi contra el professorat,
acusant-lo de fer política a les aules i de ser l’únic responsable del fracàs
escolar dels alumnes. Educar és una tasca complexa, molt difícil i requereix,
per tant, de l’ajut de tothom; pares, mares, administració i societat civil.
Mai més s’han de
desenvolupar polítiques de personal basades en l’abús de poder. Els concursos
han de ser públics regulats d’acord amb les normes i amb la transparència
suficient per acabar amb les pràctiques clientelars en l’administració.
Mai més s’han de
resoldre convocatòries de directors sense tenir en compte l’opinió de la
comunitat educativa del centre. Aplicar la normativa no ha de ser sinònim de
triar a la persona que vulgui l’administració sinó que ha de ser una garantía
per anomenar a la persona més capacitada professionalment per dirigir un
centre.
Mai més s’ha de
cessar arbitràriament tot el col·lectiu d’inspectors accidentals d’educació i
mai més s’han de convocar concursos d’inspectors sense complir amb els
requisits legals establerts. L’anulació de l’anterior convocatòria ha provocat
que el departament d’inspecció es trobi amb una precarietat laboral
inacceptable que agreuja la difícil problemàtica de la implantació de la Llei
d’Educació (LOMCE).
La necessària
autonomia de centre ha d’anar acompanyada d’una política d’avaluació, control i
assessorament per part del departament d’inspecció i aquestes actuacions només
es poden dur a terme si es compta amb els recursos humans adients. La selecció
per aquesta delicada tasca s’ha de realitzar amb el millor mecanisme i aquest
és el del concurs-oposició.
.
En definitiva,
ADIDE exigeix una administració que treballi juntament amb els professionals de
l’ensenyament per aconseguir una educació de qualitat per a tots els alumnes de
les Illes Balears.
Només des del
consens, el diàleg, l’esforç, l’exigència, el rigor i el pacte educatiu es
podrà edificar un model que permeti una societat competitiva, moderna i feliç.
.
.
Aquest ha de ser
el repte que s’ha d’assumir governi qui governi.
.
.
Manel Bar,
president d’ADIDE ILLES BALEARS (Associació d’Inspectors d’educació de
les Illes Balears)
